MOBILITZACIÓ CIUTADANA

Llengua i educació, cursa de fons

Les mobilitzacions ciutadanes han resistit el pols durant els quatre anys de la legislatura més regressiva en matèria lingüística i educativa

Quatre anys han bastat per rompre el que s’havia construït en matèria de llengua i educació durant més de tres dècades per governs de tot color. El quadrienni de José Ramón Bauzá ha practicat una política de terra cremada en matèria lingüística i, a més de cremar ponts aïllant les Illes Balears de la resta de territoris de parla catalana -retirada de l’Institut Ramon Llull, tancament dels canals 33, 3/24 i Súper 3...-, ha sembrat la llavor del conflicte lingüístic, inexistent abans de la seva arribada a la presidència del Govern.

L’àmplia majoria absoluta del PP ha servit per justificar modificacions legislatives fetes en solitari i al marge dels sectors afectats, prou importants com per agitar el carrer des de l’inici de la legislatura. La manca de connexió entre Bauzá i bona part del tarannà de la societat mallorquina provocaren aldarulls i mobilitzacions ja des del primer any de mandat cada vegada que el president visitava un poble. L’anomenada ‘primavera mallorquina’ de 2012 fou només l’inici d’una legislatura marcada per la mobilització ciutadana per la llengua i l’educació.

Greuges contra el català

De la castellanització dels topònims al català com a mèrit

L’atiament constant d’un conflicte lingüístic mai vist a les Illes i els greuges, incomptables, contra la llengua pròpia començaren amb la modificació de la Llei de funció pública el març de 2012, fet quepermeté no tenir cap coneixement de català per ser funcionari. Es recolliren 12.000 al·legacions en contra i alguns ajuntaments del PP, com el de sa Pobla, mantingueren el català com a requisit. La mateixa llei obria la porta també a la castellanització dels topònims, una promesa electoral en el cas del PP de Maó.

La Llei de funció pública obrí la capsa dels trons també dins el mateix PP. El diputat i batle de Manacor, Antoni Pastor, trencava la disciplina de vot i hi votava en contra, cosa que en motivà l’expulsió del partit.

La llengua omple el carrer

Llaços i senyeres als balcons, manifestacions i vagues de fam

Davant tots aquests fets, la reacció cívica que s’havia anat gestat esclatà pocs mesos després de l’inici de la legislatura. L’anomenada ‘primavera mallorquina’ florí amb la campanya d’’Enllaçats per la Llengua’: senyeres i llaços quadribarrats començaren a penjar-se de balcons, finestres i a guarnir abrics o bosses. La següent passa fou la convocatòria d’una gran manifestació pel català que va treure 50.000 persones als carrers de Palma dia 25 de març de 2012. L’endemà, Jaume Bonet, mestre jubilat, deixava una vaga de fam per la llengua que havia mantingut durant 26 dies. Li prenia el relleu el també jubilat Tomeu Amengual, que aguantà durant 17 jornades. Durant tot aquest temps no es produí cap comunicació entre el president Bauzá i els jubilats, fet que presagiava una manera de fer comandada per l’obstinació, que es repetí amb la vaga de fam de Jaume Sastre el juny de 2014 o amb la Llei de Símbols.

Marea verda, el fenomen

Del fracàs de la lliure elecció de llengua i el TIL a la LOMQE

La lliure elecció de llengua fou l’altra basa del Govern del PP per implementar-se a partir del curs 2012-13. La mesura havia de suposar que els pares dels infants matriculats al segon cicle d’Infantil (3, 4 i 5 anys) i primer cicle de Primària (1r i 2n curs) poguessin triar la llengua vehicular de l’ensenyament. Tanmateix, la resposta dels pares suposà un fracàs per al seu objectiu: un 62% optà pel català, un 10% pel castellà i un 28% pel model que triàs el centre. El curs següent, 2013-14, després d’acusar els centres de coaccionar els pares, l’Executiu féu votar els pares per via telemàtica: el 70% optaren pel català i un 30% pel castellà, segons les dades del Govern. A més, el TSJIB limità la mesura a la primera matrícula de l’infant i donà la raó a l’STEI.

La resposta dels pares en contra del seu objectiu i la manca de recursos per permetre la segregació lingüística acabà precipitant la imposició del Tractament Integrat de Llengües, que suposava la derogació de facto del Decret de Mínims, que marcava que, com a mínim, un 50% dels continguts s’han de fer en català. Després d’un curs inaudit, de la manifestació més multitudinària mai vista a les Illes -100.000 persones al carrer- i la reconfiguració de la comunitat educativa amb el naixement de l’Assemblea de Docents, finalment la Justícia també ha matat els plans de Bauzá i, a hores d’ara, el TIL ha passat a la història a la majoria dels centres.

A un mes de les eleccions, la comunitat educativa continua reclamant diàleg, inversions que assegurin el manteniment deficient dels centres, el retard en l’aplicació de la LOMQE a ESO i Batxillerat i que no es torni a fer cap experiment normatiu sense tenir en compte el parer del sector.

El dia exacte en què faltava un mes per a les eleccions, ahir, el director general d’Educació, Antoni Vera, signà la convocatòria de reunió dels comitès de vaga dels sindicats STEI i FE-CCOO i de l’Assemblea de Docents. Damunt la taula hi ha l’aprovació de les actes anteriors, un punt esperpèntic,ja que remet a les actes de les reunions celebrades més d’un any i mig després de la darrera reunió dels comitès. Emperò, en principi, el punt central de la reunió s’espera que sigui la revisió de la taula reivindicativa proposada pels comitès de vaga a la Conselleria d’Educació. La reunió s’ha fixat a les 16.30 h del capvespre. Educació, després d’haver negat la interlocució dels comitès de vaga i més concretament el de l’Assemblea de Docents, canvià de parer el mes de febrer i fixà una reunió per al 2 de març, que no s’arribà a produir per mor de la queixa de l’Assemblea que era dia no lectiu.