MOBILITZACIÓ CIUTADANA

Tots els colors del ‘sí’ revifen la lluita

12.000 persones estiben la plaça Major de Palma en defensa de la llengua i més de 8.000 marxen per l’educació

L’esperit verd revifà ahir amb força i es transformà en una advertència a José Ramón Bauzá i al proper Govern autonòmic: l’educació i la llengua són massa valuoses com per no respectar-les amb polítiques regressives i imposades. Més de 12.000 persones estibaren ahir horabaixa la plaça Major de Palma per dir ‘sí’ al català i a l’educació, però també per dir sí’ a un país que respecta el seu territori, la seva cultura, els seus drets socials i tots aquells que lluiten per defensar-los.

“Durant la legislatura que s’acaba, els nostres drets lingüístics han patit els atacs més despietats i cruels d’ençà de la mort del dictador. Greuges i escomeses provinents del Govern de les Illes”, clamava el president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, damunt de l’escenari. Les referències a Bauzá i a la seva política lingüística marcaren el manifest de l’Obra: “per afeblir el català i els seus parlants, li han negat el nom, han destruït enteses, han contradit la ciència, han elogiat la incultura i han mentit sense gens de vergonya”, afegia davant una plaça entregada.

L’ambient es respirava alegre i en boca de tots, l’esperança que les urnes puguin capgirar la situació patida en l’àmbit lingüístic i educatiu el darrer quadrienni. Fins a tres vegades s’arribà a fer el mosaic fet amb les 6.000 cartolines de colors que repartí l’organització i que “no han bastat per a res”, en paraules d’una voluntària. Xeremies, la Balanguera al final de l’acte, rialles quan Miquel Àngel Llonovoy recitava ocurrències des de dalt de l’escenari, mamballetes a l’entrada de la capçalera de la manifestació que havia reunit, a la plaça d’Espanya, els marxaires que venien des d’Inca a peu amb els representants de l’OCB i de les entitats socials convidades. Iñaki Aicart, de l’Assemblea de Docents; Jaume Mateu, president de l’Obra; Katiana Vicens, secretària general de CCOO; Maria Antònia Font; Maria Antònia Oliver o Miquel Rosselló entraren la pancarta a la plaça Major.

Mitja hora abans, els primers marxaires per l’Educació havien arribat al pont del tren, a l’extrem del parc de les Estacions, entre aplaudiments. “Som un poble que camina i som un poble que pensa”, deia el portaveu de l’Assemblea de Docents, Guillem Barceló, enfilat dalt d’una furgoneta perquè els milers de persones aplegades el poguessin veure i sentir.

Marea verda

L’entrada de la Marxa per l’Educació a Palma ja feia entreveure als qui esperaven que ahir tornava a ser un dia important per marcar en verd en el calendari d’una lluita que s’ha gestat i esclatat durant tota una legislatura.

“És un nou èxit col·lectiu”, refermà el seu company, Iñaki Aicart, des de l’escenari de la plaça Major. De fet, les xifres manejades permeten veure que la Marxa d’enguany ha estat molt superior a la que l’any passat féu el mateix recorregut, d’Inca a Palma. “S’han superat els 120 milions de passes. Hi ha hagut més de 3.500 persones inscrites a Marratxí, quan l’any passat no arribaren a 3.000 en tot el recorregut”, afegia.

En total, l’Assemblea de Docents recomptà 8.000 persones apuntades al seu registre de la Marxa per l’Educació. 120 milions de passes repartides en 30 quilòmetres que demanaven una cosa tan simple com una educació millor.

La jornada, intensa, començà a les 10 h del matí a l’IES Berenguer d’Anoia d’Inca. Allà, Tonina Siquier, de l’Assemblea de Docents, ja advertia als centenars de persones que que començaven a caminar des de la capital del Raiguer que “pensarem en qui són els culpables [del conflicte educatiu], tenim bona memòria”.

A bon ritme i quasi sense retard, complint amb l’horari previst per l’organització, els marxaires cremaven etapes amb esperit alegre. Binissalem, avituallament a Consell, dinar a Santa Maria, molts que s’anaven afegint al tram final del Figueral, a Marratxí... i així fins arribar a Palma, rebuts per aplaudiments i xeremies.

La proximitat de les eleccions autonòmiques es notà també per la gairebé massiva presència de candidats autonòmics, insulars i municipals de gairebé tots els partits, excepte PP i Ciutadans. Laura Camargo (Podem), Manel Carmona (Guanyem) i també Antoni Pastor (El Pi) caminaren enfundats en camisetes verdes; d’altres, esperaven al pont del tren, com el candidat socialista al Consell, Francesc Miralles, o el candidat de MÉS al Parlament, Biel Barceló. No faltaren tampoc a la plaça Major Francina Armengol o David Abril.

Amb tot, el discurs proTIL també féu acte de presència per boca d’una dona que, amb una camiseta blanca amb el missatge #TILSí, fou titllada de provocadora.

No només els polítics acudiren a la cita. Fins a 35 entitats donaven suport a la jornada.

Esperant que es posi verd

Si una cosa cridà l’atenció de l’arribada de la Marxa a Palma fou que la Policia Local no tallà el trànsit en el seu pas per creuar les Avingudes. La marea verda, pacient i cívica, esperava que el semàfor es posàs del mateix color que les seves camisetes. “Ho fan a posta perquè la manifestació perdi unitat i quedi disseminada”, es queixava un dels assistents. Tanmateix, la capçalera esperà a recuperar la massa en entrar a la plaça Major. Emperò la multitud, els semàfors i el civisme feren que Jaume Mateu hagués de retardar l’inici del seu parlament perquè, una hora després de l’entrada de la capçalera a la plaça, l’organització informava que encara hi havia gent que creuava les Avingudes.

La veu trencada, afònica, del president de l’Obra, Jaume Mateu, en haver llegit el manifest i haver corregut amunt i avall mirant que cap detall no quedàs enlaire, resumí el final d’una jornada de lluita a un mes escàs d’unes eleccions en què l’educació i la llengua han aconseguit fer-se un lloc privilegiat en el discurs dels partits polítics.