INCENDI D’ANDRATX LES CONSEQÜÈNCIES

Verd sobre negre, dos anys després

L’aprofitament de la biomassa per fer combustible es veu com la solució als incendis forestals

Som al coll de la Gramola. Aquest revolt, ara tranquil, fa exactament dos anys era la viva imatge de la tragèdia. Les primers 24 hores del terrible incendi d’Andratx foren de nervis i de molta por. Cotxes amb brigades de l’Ibanat que anaven i venien; crits; propietaris que s’acostaven desesperats a veure si el foc havia atrapat i mort els seus animals, als quals havien hagut d’abandonar per l’emergència; i molta desolació.

Aquell no va ser un foc qualsevol. De fet, en aquell moment tots els qui érem allà ja vèiem que seria dels grans. I ho va ser. Després de menjar-se 2.335 hectàrees, passaria a la història com el major foc que han patit les Balears.

L’olor del fum, de les mates i els arbres cremant que ho impregnava tot, els renous de les pinyes quan explotaven i la terrible calor. Però el record més potent és per als efectius de l’Ibanat, als quals acompanyàrem en vehicles 4x4. Professionals que posen en risc la vida per protegir la dels altres i per combatre les flames.

En aquell moment, Medi Ambient havia retallat els efectius, tal com denunciava el comitè d’empresa mentre el conseller Company ho negava, i tot i així els ànims no defallien. Però el foc no donava treva, i els tècnics advertiren que la cosa anava per llarg. Es decidí demanar ajuda a l’Estat, que va enviar una de les dotacions més importants que mai havien desembarcat a les Illes. La unitat d’emergències va desplaçar un important contingent.

Estellencs va veure com una festa en què participava tot el poble es va aturar de cop. Es va donar l’ordre de desallotjar les cases del municipi i la població va ser conduïda a Esporles, on va romandre, primer al poliesportiu i després a la Granja. Per molts, deixar ca seva va ser un cop molt dur.

Ara que fa dos anys d’aquella tragèdia, a l’ARA Balears ens demanam què vàrem aprendre d’un foc que es va endur, en més de dues setmanes, el 2% de la serra de Tramuntana. Perquè en acabar d’extingir les flames, els tècnics recordaren que les circumstàncies que s’havien donat eren les de l’incendi ‘perfecte’. Menys d’un 30% d’humitat, més de 30 graus i vent amb ratxes de més de 30 kilometres per hora. Una combinació terrible, però que es pot tornar a produir qualsevol estiu.

24 mesos després, quan el verd ja fa camí, la pregunta és molt senzilla: què passaria si es tornen a donar aquelles circumstàncies i algú torna a fer una imprudència com la del veí d’Andratx I.G., de 44 anys,que va fer una barbacoa amb uns amics prop de Son Curt i tirà el caliu al terra?

“Un incendi com aquell podria tornar a succeir en qualsevol moment i tornar a cremar la mateixa superfície o més”. Ho assegura el cap de Servei de Gestió Forestal de la Conselleria de Medi Ambient, Luis Berbiela.

Fa dos anys, ben aviat es parlà de l’abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes al bosc, del creixement de les masses forestals i de la necessitat de reduir aquests veritables polvorins. “És una fal·làcia que s’hagi de fer net el bosc; els boscs mediterranis són així. El que passa és que n’hi ha d’abandonats i de gestionats. I hem de ser capaços de fer una gestió activa del bosc”, afegeix l’enginyer forestal. El cas és que el 25% del que es cremà fa dos anys eren marjades, unes 365 hectàrees que tan sols fa 30 o 40 anys estaven conrades. Com es remunta, però, l’abandonament del camp si hi ha unanimitat que la persistència del bosc, que dóna paisatge, és impossible si no va lligada a un vector de rendibilitat econòmica? L’aprofitament de la biomassa com a combustible podria ser la sortida. “O tornam a cremar la llenya als forns o es cremarà al bosc”, diu Berbiela. Hi ha tanta massa acumulada que arriba un moment que el bosc es crema. Cal generar una dinàmica de mercat que aprofiti el bosc per fer estelles o pèl·lets, combustible per a calderes de biomassa. És un model que estalvia entre un 30 i un 50% de despesa en el consum de carburants fòssils. “Estic convençut que el foment de la biomassa per a consum tèrmic local és la solució dels incendis”, diu el cap de Servei de Gestió Forestal. “La gestió i aprofitament de la massa forestal és més important que els mitjans d’extinció i l’autoprotecció. El bosc era la font energètica dels nostres padrins. Que l’administració incentivi la instal·lació de calderes de biomassa ha de ser un objectiu prioritari”.

La recuperació també implica incentivar els usos agrícoles:

-3 nivells de regeneració

La Conselleria de Medi Ambient considera que en la recuperació del terreny cremat el 2013 hi ha 3 zones. La primera, afectada prèviament per l’incendi de la Trapa, on en els llocs on no hi havia hagut banc de llavors posterior no hi ha i hi haurà més que càrritx. El risc d’erosió és allà important i preocupa. Una segona zona, on la recuperació de les formacions forestals evoluciona molt positivament. Es tracta dels llocs on abans del foc hi havia bosc madur de pinar i que sobretot evoluciona favorablement per les tasques que s’hi han fet per evitar l’erosió de sol. Finalment, altres zones que abans havien tingut cultius i on “seria bo incentivar estratègicament zones de discontinuïtat en la coberta vegetal perquè serveixin d’aquí a 15 anys com a àrees tallafocs”, segons Berbiela. Es tractaria d’aprofitar-les com a cultius per evitar també incendis futurs. Es proposa així un sistema d’incentius, “donant x euros per hectàrea als pagesos”.

-Incendis més perillosos

L’abandó de les activitats tradicionals de carboneig o de l’agricultura ha fet que la superfície forestal sigui contínua en els boscos. Hi ha més densitat, també. I dins els entorns forestals hi ha més cases. Davant d’aquesta suma, ens trobam que els incendis cada vegada seran més extensos -perquè tenen més superfície per recórrer-, més intensos -perquè hi ha més combustible- i més perillosos -perquè hi ha més béns i persones a prop-. Un altre problema afegit és que dins els entorns forestals hi ha més cases, i també és imprescindible que els propietaris adoptin mesures d’autoprotecció per no perjudicar els equips d’extinció. No es tracta que hi hagi un ‘dònut desèrtic’ al voltant de les cases, sinó que el combustible estigui ordenat, diuen els experts. No hi pot haver copes d’arbres a menys de 3 metres de les façanes o les teulades, ni arbres podats a menys d’aquesta distància, i entre ells també hi ha d’haver 3 metres.