El rotondisme i l’asfalt no tenen crisi

És un èxit del sistema que, en la legislatura de la indignació, la desafecció no hagi guanyat la batalla i que la societat civil encara tingui el coratge i la determinació per emprar les eines que té al seu abast per participar activament en la construcció del país. La Iniciativa Legislativa Popular que impulsa el GOB és una molt bona notícia en l’era del desprestigi de les institucions i una prova de foc, també, per mesurar l’interès que tenen els assumptes territorials en una legislatura que, tot i que no han faltat mesures com la llei Company o l’amnistia urbanística de la Llei del sòl, no han aconseguit la centralitat del debat, com sí succeí en altres èpoques.

No és el cas de Menorca, on les ferides que han obert les excavadores a la terra vermella per fer-hi una nova carretera general han ressuscitat la mobilització pel territori. Quan pensàvem que la febre de les rotondes era cosa del passat, els governants de la Reserva de la Biosfera han actualitzat la ‘rotonditis’ de Matas i Munar i l’han substituïda per la ‘macrorotonditis’.

Als territoris petits com Balears, per un simple motiu d’escala i de rendibilitat, els experts recomanen no fer grans carreteres perquè no té sentit guanyar 3 minuts a costa d’una caríssima inversió. En el cas de les Illes, s’hi afegeix que aquest despropòsit es carrega el paisatge del qual tothom, polítics inclosos, diuen sentir-se orgullosos. Es veu, una vegada més, que les prioritats no les marquen ni els experts ni els consensos, sinó les grans empreses contractistes. La factura, que la pagui el poble en tots els sentits.

Tanmateix, per molt que a Mallorca no li hagi tret el son, aquesta ha estat també la legislatura de les Fontanelles, de la fi de les dunes del Camp de Mar, del segon cinturó o de la destrucció de la muntanya de Canyamel.