I ara, refugiats de l’Afganistan

La guerra de l’Afganistan s’està caldejant i milers de refugiats afganesos fugen del país. Però l’Iran i el Pakistan, que en anteriors cicles de violència han acollit gairebé tots els refugiats afganesos, els ofereixen cada vegada menys hospitalitat. El nou èxode ha començat, doncs, a fluir cap a una Europa inundada ja de refugiats sirians.

La nova onada de refugiats va començar aquest any, arran de l’ofensiva dels talibans, i es va intensificar quan els combats van arribar a zones poblades, com Kunduz. Els empleats de l’oficina afganesa de passaports afirmen que el mes passat van expedir una mitjana de 2.000 passaports diaris, el triple que fa sis mesos.

Aquestes últimes dècades la majoria de refugiats afganesos han acabat al Pakistan, que ara n’acull gairebé tres milions. Però els refugiats que hi ha en aquest país es queixen que aquest any les autoritats els estan obligant a tornar a casa. L’Organització Internacional per a les Migracions afirma que, des del gener, 90.000 afganesos han hagut de tornar. Ara el govern es nega a prorrogar els carnets d’identitat d’1,5 milions de refugiats -molts dels quals fa dècades que viuen al Pakistan- quan els permisos de residència expirin a finals d’any.

L’Iran també ha deportat refugiats. Un dels motius és la por que els afganesos vinculats al narcotràfic hi agreugin els problemes de consum de drogues.

La deportació pot ser una pena molt dura. Hi ha repatriats que acaben en camps de les Nacions Unides a prop de Jalalabad, bastió d’excombatents talibans incorporats posteriorment a l’Estat Islàmic. La situació encara pot ser més perillosa per als hazares: són musulmans xiïtes i molts van fugir de les matances perpetrades pels talibans.

Els afganesos no poden confiar gaire en l’ajuda del seu govern. Segons un funcionari nord-americà, l’any passat el departament d’Estat va deixar de finançar un programa de formació per al ministeri de Refugiats i Repatriació de l’Afganistan quan va descobrir la corrupció i disfuncionalitat d’aquesta institució.

Ajudar els refugiats afganesos no és fàcil per a les autoritats pakistaneses, que ja han d’atendre un milió de desplaçats interns que fugen de les zones frontereres a causa del conflicte.

En conseqüència, l’èxode afganès cada vegada mira més cap a Europa com a destinació final, després d’un perillós itinerari per l’Iran, Turquia i la Mediterrània. Segons les Nacions Unides i els càlculs europeus, més del 20% de les prop de 500.000 persones que han arribat aquest any al Vell Continent a través de la Mediterrània són afganesos.

Aquest flux migratori planteja un greu desafiament a Europa, que ja viu la seva pitjor crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial i no necessita més bocs expiatoris que puguin ser atacats pels demagogs contraris a la immigració.

Però si Europa els tanca les portes, no farem sinó traspassar el problema al Pakistan, on previsiblement tornaria a desplaçar-se un nombre més elevat d’afganesos. Fins i tot en èpoques normals desenes de milers d’afganesos passen la frontera una vegada al mes a través de dos punts de control, en la majoria de casos com a visitants temporals legals. La temptació de travessar il·legalment aquests punts de control creixeria, alhora que s’intensificaria el flux d’altres afganesos que, desesperats, intentarien passar per trams fronterers més porosos. Tot plegat exacerbaria segurament la creixent animadversió de l’opinió pública pels refugiats afganesos, a qui molts pakistanesos ja associen al terrorisme i la drogoaddicció i consideren un llast per a la seva economia.

Així doncs, el món ha de reconèixer un fet evident: els refugiats afganesos necessiten ajuda. El govern, assetjat per la guerra i la seva pròpia disfuncionalitat, no pot fer front a aquest problema, i els seus dos principals veïns es mostren cada vegada més indiferents davant d’aquesta difícil situació.

No és realista donar per fet que el Pakistan acceptarà voluntàriament més refugiats afganesos. Tot i així, hauria d’ajudar més els que ja acull. Obama ha de pressionar el primer ministre del Pakistan, Nawaz Sharif, perquè prorrogui els carnets d’identitat que estan a punt d’expirar. Ha de demanar un procés de repatriació més gradual i humà. I ha de garantir a Sharif que els nord-americans mantindran el compromís de finançar programes internacionals d’ajuda per als refugiats afganesos al Pakistan i a l’Iran, uns programes sotmesos ara a pressió pressupostària.

L’Iran, que acull el segon col·lectiu més nombrós de refugiats afganesos, ha prorrogat 450.000 visats. Tanmateix, els afganesos de l’Iran també informen que són objecte de deportacions forçades i altres maltractaments. Segons un informe recent, uns policies fronterers iranians van disparar i matar set afganesos que intentaven entrar al país. Aquestes polítiques s’han d’acabar.

Pel que fa als països occidentals, els estats europeus que van enviar tropes a la missió de l’OTAN a l’Afganistan s’han d’assegurar que els afganesos estan inclosos en les quotes fixades per la Unió Europea per distribuir els refugiats entre els estats membres. I Washington hauria d’expedir visats especials per als afganesos que treballaven per al govern o l’exèrcit dels Estats Units i que diuen que les seves vides corren perill. Al setembre com a mínim 13.000 afganesos i iraquians en aquesta situació encara esperaven el visat.

I si es pot garantir la seguretat, les organitzacions humanitàries internacionals han d’accelerar la creació de zones de seguretat a les àrees pacificades del país, on el nombre total de desplaçats interns s’acosta a un milió, segons les Nacions Unides. Aquesta gent necessita incentius per quedar-se a l’Afganistan.

Mentrestant, els altres veïns de l’Afganistan han d’unir-se i ajudar. Els països limítrofs de l’Àsia Central, juntament amb Rússia, la Xina i l’Iran, necessiten més estabilitat a l’Afganistan i temen l’espectre de llargues corrues de refugiats entrant als seus països. Entre tots haurien de reunir fons per contribuir a la creació de zones de seguretat permanents a l’Afganistan, en llocs que, com la província de Bamian, encara tenen una estabilitat relativa.

Davant la falta de solucions ràpides per a la violència, la corrupció i les dificultats econòmiques de l’Afganistan, les zones de seguretat potser són el millor incentiu perquè els afganesos es quedin al seu país. És només un recurs provisional, però podria ajudar a mantenir sota control una crisi perillosa.