THE NEW YORK TIMES

Trump és un supremacista blanc que inspira el terrorisme

El president no trigarà a tornar a tuitejar invectives racistes i a encoratjar l’odi patrioter

Fa una dècada, Daryl Johnson, que llavors era un veterà especialista en terrorisme del departament de Seguretat Nacional dels EUA, va redactar un informe sobre el perill creixent de l’extremisme de dretes als Estats Units. Mencionava les dificultats econòmiques, l’elecció del primer president afroamericà i la ràbia contra la immigració, i concloïa que "l’amenaça que representen els llops solitaris i les cèl·lules terroristes petites és més gran que en els últims anys".

Quan es va filtrar l’informe, diverses personalitats polítiques conservadores van esclatar d’indignació perquè s’associava la seva ideologia amb el terrorisme. L’informe alertava, encertadament, que els radicals d’extrema dreta intentarien reclutar veterans de l’exèrcit descontents, i això els conservadors ho van veure com un insult cap a les tropes. Van aconseguir intimidar Seguretat Nacional, que va retirar el document. El maig del 2009 es va desmantellar la unitat de Johnson sobre terrorisme intern, i ell va abandonar l’administració l’any següent.

Johnson va ser profètic, però només fins a un cert punt. Preveia que l’activisme de dretes agafaria força durant el govern de Barack Obama però que en perdria si després governava un president republicà. Habitualment la dreta recorre al terrorisme quan se sent impotent; les bombes d’Oklahoma City les van col·locar durant la presidència de Bill Clinton, i tots els assassinats de treballadors de clíniques on es practicaven avortaments s’han produït quan hi havia un govern demòcrata. La demagògia paranoica de dretes té tendència a disminuir quan hi ha una presidència republicana. I per tant, també la violència de dretes.

L'administració actual va cancel·lar les subvencions de l’època Obama a grups que treballen per contrarestar l’extremisme racista

Però aquest patró no es manté quan el president mateix és un demagog paranoic de dretes.

"Que continuïn operant a aquesta escala durant una presidència republicana contradiu totes les tendències que he observat durant 40 anys", em diu Johnson. Donald Trump ha mantingut l’extrema dreta alterada i inquieta. "Bàsicament és la gasolina que s’ha tirat al foc", diu Johnson.

El cap de setmana passat el foc es va descontrolar quan un jove va assassinar gent que havia anat a comprar a Walmart a El Paso, Texas. Un manifest que suposadament havia escrit ell reproduïa el llenguatge que Trump utilitza per parlar d’una "invasió" d’immigrants i del suport del Partit Demòcrata a les "fronteres obertes". Fins i tot hi deia: "Retornem-los". Va dir a la policia que volia matar tants mexicans com pogués.

Per necessitat política, Trump va fer un breu discurs dilluns en què condemnava el terrorisme supremacista: "El nostre país ha de condemnar a l’uníson el racisme, el fanatisme i el supremacisme blanc". Va llegir aquestes paraules d’un telepròmpter com si fos un robot, igual com va fer després dels aldarulls racistes de Charlottesville, a Virgínia, el 2017, quan, pressionat, va dir: "El racisme és el mal, i els que generen violència en el seu nom són delinqüents i xusma".

Llavors amb prou feines va caldre un dia perquè caigués aquella estranya màscara de mínima decència; de seguida ja parlava de la "gent molt decent" que hi havia entre els neonazis. Malgrat tot, dilluns hi havia qui insistia a fer veure que les paraules de Trump marcaven un abans i un després. "Va fer servir un to diferent del to que feia servir en el passat a l’hora de condemnar aquest odi", va dir Weijia Jiang, corresponsal de la CBS News a la Casa Blanca.

Si fem cas de la història, el president no trigarà a tornar a tuitejar invectives racistes i a encoratjar l’odi patrioter en els seus mítings. Mentrestant, tothom hauria de tenir clar que amb el que Trump va dir dilluns no n'hi ha prou, ni de bon tros. Ha alimentat la violència de dretes i el seu govern s’ha oposat activament a tothom que la combat. A més, a mesura que s’acosten les eleccions en què pot ser reelegit eleva el to de la incitació als greuges racials, com demostren els seus atacs a les quatre congressistes racialitzades conegudes com The Squad (l’equip), així com al congressista afroamericà Elijah Cummings. Un discurs esporàdic no esborra la política piròmana de Trump ni la complicitat dels republicans que continuen fent-la possible.

Encara que volgués, Trump segurament no podria tornar a ficar a la llàntia les horribles forces que ha ajudat a desencadenar

És cert que la Casa Blanca d’Obama, cedint a la intimidació republicana, no va fer prou per combatre el supremacisme blanc violent. Però Trump fins i tot ha desfet els modestos esforços del seu predecessor i alhora ha portat el llenguatge del nacionalisme blanc a la política general. El seu govern va cancel·lar les subvencions de l’època Obama a grups que treballen per contrarestar l’extremisme racista. Dave Gomez, un exagent de l’FBI que va supervisar casos de terrorisme, va dir al 'Washington Post' que l’agència no havia sigut prou contundent contra la dreta racista per qüestions polítiques. "Hi ha certa reticència entre els agents a investigar el que el president considera la seva base de votants –va afirmar–. És un carreró sense sortida per als agents o supervisors de l’FBI".

Dilluns, casualment, Cesar Sayoc Jr., l’home que va enviar paquets bomba a polítics demòcrates i a periodistes que considerava hostils a Trump, va ser condemnat a 20 anys de presó. Davant del tribunal, els seus advocats van descriure el seu procés de radicalització. "Es creia de debò teories conspiratives forassenyades que llegia a internet, moltes de les quals difamaven demòcrates i escampaven rumors que deien que per culpa d’ells els partidaris de Trump corrien perill –van escriure–. L’hi va sentir dir al president dels Estats Units, un home amb qui creia que tenia una profunda connexió personal". Es va convertir en terrorista perquè es va prendre el president seriosament i literalment.

Encara que volgués, Trump segurament no podria tornar a ficar a la llàntia les horribles forces que ha ajudat a desencadenar, i en tot cas no sembla que ho vulgui. Encara que el president no fes o digués res racista mai més, "passaran anys abans que aquests moviments no frenin i s’extingeixin", diu Johnson. Ara mateix, l’antiracisme reticent de Trump no sembla que arribi més enllà d’aquesta setmana. La memòria del caos que ha inspirat hauria de durar més.

Copyright The New York Times

Traducció: Pau Domènech