Descobrint el joc brut en la victòria de Trump

L’empresa que va ajudar Trump a ser elegit manipula digitalment grans masses de població amb dades obtingudes de manera il·lícita

Cambridge Analytica, la tèrbola empresa d’anàlisi de dades que va ajudar Donald Trump a ser elegit, s’especialitza en l’elaboració de perfils “psicogràfics”, una activitat que presenta com una manera sofisticada de manipular digitalment grans masses de població en benefici dels seus clients. Tot i això, segons sembla, quan s’intenta guanyar una campanya, també funciona d’allò més bé recórrer a prostitutes, suborns i espies.

Dilluns el programa britànic Channel 4 news va emetre un reportatge explosiu sobre aquesta empresa, que està en el punt de mira. Presentant-se com un possible client, un periodista va gravar d’incògnit el conseller delegat, Alexander Nix, parlant de parar trampes als adversaris dels seus clients enviant-los treballadores sexuals ucraïneses “molt guapes” a casa. Nix va parlar també d’oferir suborns als candidats mentre se’ls filmava d’amagat per després penjar els enregistraments a la xarxa, i d’utilitzar identitats falses i webs fraudulentes. Mark Turnbull, director executiu de Cambridge Analytica Political Global, va explicar que l’empresa “introdueix informació al corrent sanguini d’internet” i tot seguit observa com s’escampa.

El reportatge es va emetre dos dies després que una investigació conjunta del New York Times i de l’ Observer de Londres informés que Cambridge Analytica havia recopilat dades privades de més de 50 milions d’usuaris de Facebook sense el seu permís. “Aquesta vulneració [de la privacitat] va permetre a l’empresa treure profit de l’activitat privada a les xarxes socials d’un segment enorme de l’electorat nord-americà i desenvolupar tècniques que van apuntalar la seva feina en la campanya de Trump del 2016”, es podia llegir al New York Times.

Després de dies de revelacions, encara desconeixem moltes coses de Cambridge Analytica. Això sí: ens hem assabentat que una operació que va resultar central en la campanya de Trump tenia un caràcter èticament nihilista i molt possiblement penal en un sentit que no havien sospitat ni tan sols els crítics més acèrrims del president. Aquesta informació és de gran utilitat. A l’hora de sospesar la credibilitat de diverses acusacions que s’han llançat contra el president, és bo conèixer les profunditats a les quals estan disposats a enfonsar-se els que l’envolten.

Constituïda el 2013, Cambridge Analytica és una filial de SCL Group, una empresa britànica que s’especialitzava en campanyes de desinformació als països en vies de desenvolupament. El seu accionista majoritari és la família Mercer, una nissaga arximilionària que fa donatius a la dreta i és fermament partidària de Trump. Abans d’esdevenir cap de campanya de Trump, Steve Bannon va ser vicepresident de Cambridge Analytica, i l’exassessor del president nord-americà en matèria de seguretat nacional Michael Flynn -que més tard ha reconegut que va mentir a l’FBI- també va treballar a l’empresa com a assessor.

Cambridge Analytica compartia espai d’oficines amb l’operació digital de Trump, que es dirigia des de San Antonio, i gran part de l’èxit d’aquesta operació es va atribuir a l’empresa. “Ens emociona que el nostre enfocament revolucionari de la comunicació basat en les dades hagi tingut un paper tan fonamental en la victòria extraordinària del president electe Donald Trump”, afirmava Nix el 9 de novembre del 2016 en un comunicat de premsa.

Durant molt de temps, ha sigut difícil jutjar fins a quin punt funciona realment l’elaboració de perfils psicogràfics. Molts consideren que Cambridge Analytica està sobrevalorada. L’any passat BuzzFeed News va informar que antics treballadors afirmaven que, “malgrat el seu discurs promocional i les seves declaracions públiques, [Cambridge Analytica] no ha aportat mai cap prova de l’eficàcia de la tècnica o de la seva capacitat de posar-la en pràctica a gran escala”. De tota manera, amb independència de si la metodologia de Cambridge Analytica funciona, el fet que la campanya de Trump tingués en nòmina una colla de tramposos experts en tecnologia no deixa de ser significatiu. Ja sabem que Cambridge Analytica es va posar en contacte amb Julian Assange per mirar de trobar i difondre els correus electrònics esborrats de Hillary Clinton. Sabem que el fiscal especial Robert Mueller ha demanat a l’empresa que lliuri documents relacionats amb la campanya de Trump.

Com a mínim, ens hem assabentat que l’elogiat programa per a les xarxes socials de la campanya de Trump es basava en l’engany. Poc després de les eleccions del 2016, Forbes va publicar un article en què atribuïa a Jared Kushner el mèrit del sorprenent triomf del seu sogre. Però, per als que sabien alguna cosa sobre la seva carrera anterior a les eleccions, aquest retrat de Kushner, que el presentava com un geni de l’anàlisi de dades, resultava desconcertant: el petit diari de xafarderies del qual havia sigut propietari, el New York Observer, ni tan sols tenia una pàgina web gaire bona. “No estava gens ficat en la tecnologia”, em va dir Elizabeth Spiers, ex redactora en cap del diari. La corrupció de Cambridge Analytica ens condueix a la peça que falta en aquesta història. Un dels motius pels quals la campanya de Trump va tenir avantatge a les xarxes socials és que va contractar una empresa que es dedicava a analitzar quantitats ingents de dades obtingudes de manera il·lícita.

De tot això en podem treure una ensenyança que ens permetrà entendre millor la presidència de Trump. Ell i els seus lacais han estat lliurant la seva particular guerra psicològica contra la majoria de nord-americans que els detesten. D’una banda, es comporten com imbècils. De l’altra, van guanyar, motiu pel qual sembla que posseeixin alguna mena de geni ocult. Tanmateix, cada dia que passa queda més clar que el secret de l’èxit de Trump és fer trampes. Ell i els que l’envolten no tenen necessitat de ser millors que els seus adversaris perquè estan disposats a ser molt pitjors.

Etiquetes