Un espectacle grotesc a Jerusalem

La violència desproporcionada de l’exèrcit israelià es fa tremendament difícil de justificar

Dilluns Ivanka Trump, Jared Kushner i altres figures destacades de la dreta trumpista es van reunir a Israel per celebrar el trasllat de l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem, un gest vist per la majoria com una bufetada als palestins que aspiren a fer de Jerusalem Est la seva futura capital.
La celebració va ser grotesca. Va ser la consumació de l’aliança cínica entre els jueus més radicals i els evangèlics sionistes, que creuen que la tornada dels jueus a Israel donarà peu a l’apocalipsi i el retorn de Crist, després del qual els jueus que no es converteixin cremaran eternament.

Les religions com “el mormonisme, l’islam, el judaisme i l’hinduisme” porten les persones “a una eternitat de separació de Déu a l’infern”, va afirmar en una ocasió Robert Jeffress, pastor d’una megaesglésia de Dallas. Doncs bé, Jeffress va ser l’escollit per dirigir la pregària inicial en l’acte celebrat a l’ambaixada. John Hagee, un dels predicadors de la fi dels temps més destacats dels Estats Units, va assegurar una vegada que Déu va enviar Hitler per portar els jueus a la seva terra ancestral. Ell va ser l’encarregat de la benedicció de cloenda de la cerimònia.

Aquest espectacle, adreçat als seguidors nord-americans cristians de Donald Trump, va coincidir amb una massacre perpetrada a uns 65 km. D’ençà del 30 de març, a la tanca que separa Gaza d’Israel se succeeixen les protestes multitudinàries. Els habitants de Gaza, que pateixen una crisi humanitària cada cop més greu a causa en gran part del bloqueig israelià, reclamen el dret a tornar a les seves llars, situades a Israel, de les quals van ser expulsades les seves famílies amb motiu de la fundació de l’estat jueu. La majoria dels manifestants –per bé que no tots– han protestat de manera pacífica; alguns han llançat pedres als soldats israelians i han intentat fer arribar estels incendiaris a Israel. L’exèrcit israelià, per la seva banda, hi ha respost amb foc real, pilotes de goma i gas lacrimogen. En els enfrontaments de dilluns van morir almenys 58 palestins i milers van quedar ferits, segons el ministeri de Sanitat de Gaza.

Els Estats Units, el principal padrí d’Israel, han donat al país via lliure per fer el que vulgui amb els palestins

La juxtaposició de les imatges de palestins morts i ferits i d’Ivanka Trump somrient a Jerusalem com una Maria Antonieta sionista diu molt de la relació dels Estats Units amb Israel actualment. Mai no ha sigut tan estreta. Tanmateix, a l’interior d’aquesta proximitat hi ha la llavor d’un distanciament potencial.

Els defensors de l’actuació d’Israel argumentaran que cap país no permetria que una turba carregués contra la seva frontera. Afirmaran que, encara que Hamàs no hagi convocat les protestes, les ha impulsades amb el seu suport. “Hamàs és directament responsable d’aquestes morts tràgiques”, va afirmar dilluns Raj Shah, un portaveu de la Casa Blanca.

De tota manera, encara que es negui de ple el dret al retorn dels palestins –que em sembla més difícil ara que el govern israelià ha pràcticament descartat la possibilitat d’un estat palestí–, la violència desproporcionada de l’exèrcit israelià es fa tremendament difícil de justificar. “El que veiem és que, una vegada més, Israel ha fet ús d’una força excessiva i letal contra manifestants que no representen una amenaça imminent”, comenta per telèfon Magdalena Mughrabi, directora adjunta per al Pròxim Orient i el nord d’Àfrica d’Amnistia Internacional, des de Jerusalem.

Un bon nombre de països van condemnar les morts de Gaza. Tot i això, els Estats Units, el principal padrí d’Israel, ha donat al país via lliure per fer el que vulgui amb els palestins. De fet, amb la decisió de traslladar l’ambaixada a Jerusalem, Trump va enviar el missatge implícit que el govern dels Estats Units ha abandonat tota pretensió d’aparentar neutralitat.

Israel ha ofert nombroses mostres de gratitud a Trump. Es canviarà el nom d’una plaça dels voltants de l’ambaixada per rebatejar-la amb el seu nom. El Beitar Jerusalem, un equip de futbol els seguidors del qual són coneguts pel seu racisme, ha passat a anomenar-se a si mateix Beitar Trump Jerusalem. Però, si bé els israelians són fervents partidaris de Trump, molts nord-americans –i, de ben segur, la majoria dels jueus dels Estats Units– no són del mateix parer. Com més interrelacionats estiguin el trumpisme i Israel, més nord-americans d’esquerres es distanciaran del sionisme.

Com més interrelacionats estiguin el trumpisme i Israel, més nord-americans d’esquerres es distanciaran del sionisme

Ja abans de l’arribada de Trump al poder, el primer ministre Benjamin Netanyahu va contribuir a crear una fractura en relació amb Israel en la política nord-americana, on fins llavors havia regnat una unanimitat que obstaculitzava la reflexió. “Fins a aquests últims anys, no s’havia sentit mai a parlar de les paraules ‘ocupació’ o ‘assentaments’ o de Gaza”, comenta sobre els polítics nord-americans Jeremy Ben-Ami, president del grup progressista pro-isrelià J Street. Ben-Ami, però, m’explica que, d’ençà del 2015, quan Netanyahu va intentar etzibar un revés al president Barack Obama pronunciant un polèmic discurs al Congrés dels Estats Units en contra de l’acord amb l’Iran, els demòcrates s’han mostrat més agosarats. “Allò va canviar el càlcul [polític] per sempre”, em comenta.

Doncs bé, els fets de dilluns poden haver-lo transformat encara més; i les coses encara poden empitjorar. “La gent creu que no es pot quedar a casa després que hagin assassinat els seus familiars, amics i veïns pel fet de manifestar-se pacíficament pels seus drets”, em comenta per correu electrònic Abdulrahman Abunahel, un activista resident a Gaza que participa en el moviment pel boicot, la desinversió i les sancions.

Trump ha donat poder al pitjor d’Israel i, mentre sigui president, és possible que el país pugui assassinar palestins, enderrocar-ne els habitatges i apropiar-se de les seves terres amb impunitat. Però algun dia Trump marxarà. Atès que les esperances de fer realitat la solució dels dos estats gairebé s’han esfumat, la tendència actual sembla indicar que una minoria jueva acabarà governant una majoria musulmana desafavorida a tot el territori sota el control d’Israel. Així doncs, la pròxima generació de nord-americans podria arribar a conèixer un estat amb un règim d’apartheid a la capital del qual hi ha una plaça dedicada a Trump i a preguntar-se per quins set sous se suposa que és un país amic.