Millor educació, millor ocupació

No descobrim res de nou en les dades que indiquen que a Espanya el percentatge de joves que abandonen els estudis sense un títol més enllà de l’ESO continua entre els més alts d’Europa. És una constant que es manté malgrat la significativa caiguda dels últims deu anys, durant el període més dramàtic de la crisi econòmica i de l’ocupació. Sabem també que l’abandonament prematur dels estudis es produeix sobretot entre els col·lectius més vulnerables. A Catalunya, la taxa d’abandonament l’any 2018 va ser del 17,1%; aquest percentatge puja fins al 34% entre els joves estrangers i els fills de famílies amb baix nivell d’estudis.

Tot plegat fa pensar en les causes i, per tant, en les principals solucions. D’una banda, tenim un efecte push cap a l’abandonament, que es troba en el sistema educatiu i que afecta especialment l’alumnat més desafavorit. Per combatre-ho, cal repensar els continguts formatius de l’ESO i l’educació postobligatòria, flexibilitzar les transicions entre aquestes etapes i millorar els sistemes d’orientació, especialment per als alumnes amb més dificultats.

D’altra banda, tenim un mercat laboral, a Catalunya i a Espanya, que genera un efecte pull, d’estirada i atracció cap als seus sectors més desqualificats i precaris. El nivell de desqualificació de l’ocupació només es podrà solucionar amb polítiques laborals i empresarials que apostin per una competitivitat basada en la productivitat, i no pas en la precarització de la mà d’obra.