Aprendre de l'1 d'Octubre

La lliçó mes dura apresa l'1-O és que molts cops no aconseguim el que ens proposem

L’1 d’octubre del 2017, petits i grans vam aprendre unes lliçons a l’escola que no oblidarem mai. Vam aprendre que la brutalitat i la violència d’un estat no és cosa que només pugui passar en països llunyans, sinó que podem veure-la i viure-la davant de casa. I també vam aprendre que la millor resposta a aquesta brutalitat i violència és la resistència pacífica. Les ferides a l’ànima van fer tant o més mal que les físiques, però la cultura de la pau i la no-violència van permetre’ns mantenir la necessària calma.

Vam aprendre que la democràcia no és un estat permanent, sinó un procés imperfecte i inacabat, i que cal treballar-hi cada dia. També vam aprendre que la construcció d’aquesta democràcia no pot estar només en mans dels poders públics, sinó que el màxim garant n'és sens dubte la ciutadania. Vam acostar-nos perillosament a la fràgil frontera que ens separa d’un nou totalitarisme, i no vam travessar-la gràcies a una profunda convicció democràtica.

Vam aprendre que és bo que en l’educació es parli de política, però que és dolent fer política de l’educació. També vam aprendre que hi ha enemics de l’educació de l’esperit crític entre nosaltres, que acusen d’adoctrinadors els que volen plantar les llavors del pensament lliure en l’alumnat. Hem hagut de conviure amb la paradoxa de ser acusats d’impostors per part dels que volen realment imposar les seves tesis i dogmes.

Vam aprendre que és bo que en l’educació es parli de política, però que és dolent fer política de l’educació

I vam aprendre la lliçó més dura: que molts cops, bo i fent les coses de la millor manera possible, no aconseguim el que ens proposem. Aprendre a no descoratjat-nos, a mantenir la força, a persistir en l’escomesa, a no perdre els valors de vista, serà molt probablement un dels aprenentatges més valuosos que ens endurem d’aquella agredolça jornada.

Tant de bo no haguéssim hagut de fer aquests aprenentatges així; aprenentatges que no entren en el currículum ni són avaluables, però que formaran part del nostre bagatge personal i col·lectiu tota la nostra vida.

Rendim, doncs, un sentit homenatge al miler de ciutadans i ciutadanes que van patir la violència física de forma directa a les escoles, i reconeixem el poderós valor educatiu del fet que milions de persones, amb senzillesa i determinació, van voler expressar la seva opinió política posant una papereta en una urna. En contra del que molts pensen, la democràcia no és mes feble ara que abans, sinó mes forta, i el món de l’escola ha tingut un paper clau perquè això sigui possible, com havia de ser.