La Unió Astronòmica Internacional, que és l'organisme internacional amb competències en matèria de toponímia còsmica, té en marxa una votació mundial per donar nom a un grapat d'exoplanetes. Per arribar-hi, teclejau 'NameExoWorlds' al vostre cercador preferit: ho dic perquè en aquest article se us demanarà el vot. Els exoplanetes són els planetes que fan voltes a estrelles que no són el Sol. Els que coneixem són una fracció ínfima dels que existeixen: els astrònoms diuen que només a la Via Làctia (és a dir, només en el nostre veïnatge interestel·lar) hi ha més de 100.000 milions d'estrelles, moltíssimes de les quals tenen planetes que els van fent voltes i voltes. La convocatòria de la UIA és modestíssima: volen decidir el nom dels cossos celestes de vint sistemes, cada un dels quals està format per una estrella i un, dos, tres, quatre o cinc planetes. Les votacions es fan sobre una sèrie d'opcions que ja deuen haver passat un primer filtre de proposta i selecció. Entre els noms que s'ofereixen al votant, predominen els que sonen a àlbum de manga de ciència-ficció, tot i que ho dic sense haver llegit mai un manga de ciència-ficció.
La petició que faig és que aprofitem la votació per aconseguir un exoplaneta de nom català: Esperança. Podreu votar l'exoplaneta Esperança si anau al sistema mu Arae, format per una estrella i quatre planetes. En realitat, aquest Esperança és portuguès i forma part d'una proposta (es vota el paquet sencer) en què l'estrella és Lusitânia i els planetes, a més del que us dic, són Caravela, Adamastor i Saudade. Ningú no podrà dir que no siguin noms meravellosos per a un exoplaneta. El planeta Saudade, especialment, seria un lloc d'una melangia tota tendra. Esperança és un nom portuguès que aviat adoptaríem com a catalaníssim. A més, segur que hi ha molta de gent que troba que és un mot adequat al moment. La proposta rivalitza, malauradament, amb el paquet format per l'estrella Cervantes i els planetes Quijote, Dulcinea, Rocinante i Sancho. No hi ha cap ironia en el "malauradament": la gran literatura no ha de deixar mai d'agermanar-nos. D’entre el grup cervantí, el nom que competeix directament amb Esperança és Sancho. Els altres en concurrència, perquè us en faceu una idea, són Camellia, Karagabi, NoisyRhysling, Reitoh i Fukurokuju.
L'estrella provisionalment anomenada mu Arae forma part de la constel·lació Altar, i, sense ser una fita destacada de la nostra volta celeste, és visible a ull nu. És de mida semblant al nostre Sol i es troba ni més ni menys que a 49,8 anys llum de distància. És a dir, que potser aconseguirem un nom català, però les expedicions per dur-hi la quadribarrada hauran d'esperar una mica. Pel que fa al planeta pròpiament dit, el provisionalment anomenat muArae e, que és el que podria acabar rebent el nom d'Esperança, té dues vegades la massa de Júpiter i diuen que és un gegant gasós: un altre inconvenient a l'hora de plantar-hi la bandera.
Bé, la proposta és aquesta: votau per l'exoplaneta Esperança. Només ho podeu fer una vegada des de cada ordinador o dispositiu, però feis-ho des de tants d'ordinadors o dispositius com pugueu: els altres també ho deuen fer. Una vegada hàgiu votat per Esperança, us podeu entretenir votant els noms de les estrelles i els planetes dels altres dinou sistemes sotmesos a bateig democràtic. Veureu que la imaginació humana, quan es proposa crear mons de l'espai exterior, és desbordant, si bé tendeix una mica a paraulotes de ressonàncies esotèriques. Als eivissencs, potser us agradarà saber que per al planeta 47 Ursae Majoris b (ni més ni menys que a l’Óssa Major!), teniu l’opció de votar per Tanit. Ho posen així, sense l’accent, però ja l'hi posaríem.
