'Ocells de fusta' és el títol d’un relat escrit el 1997 per Asli Erdogan. Dos anys abans, aquesta enginyera i física turca, nascuda el 1967, havia abandonat una brillant carrera científica per dedicar-se a la literatura. Va passar dels acceleradors de partícules del CERN, a Ginebra, a les històries de ficció. És, ara mateix, una de les plomes amb més projecció del seu país.
També és una veu incòmoda per al règim autocràtic de Recep Tayyip Erdogan (la coincidència de llinatges és, naturalment, pura casualitat). L’any passat Asli Erdogan va ser arrestada a Istanbul, sota l’originalíssima acusació de col·laboració amb el terrorisme. El seu crim havia estat col·laborar amb un revista que conta la veritat sobre el conflicte kurd. Va passar més de quatre mesos a la presó, i avui continua pendent de judici. El seu cas no és aïllat: Turquia ha estat qualificada com la major presó d’escriptors i periodistes del món.
'Ocells de fusta' conta unes hores de la vida de sis dones que viuen en un sanatori per a afectats de malalties pulmonars. No és un relat polític, o ho és només en part: és una hipnòtica història sobre el dolor, sobre la vida, sobre el desig, sobre la llibertat en tots els sentits. Hi ha un moment en què Filiz, la pacient turca, recorda una heroïna literària que volia ser un ocell. Ella, però, sent que només pot ser un ocell de fusta: “un ocell inanimat, desvalgut, ridícul, amb unes ales que no serveixen per volar sinó només per emetre sons mecànics”.
Des del PEN Català hem publicat una 'plaquette' amb la traducció catalana del conte. Avui, dissabte dia 4 de novembre, a les 12 h, una dotzena llarga d’escriptors i escriptores de Mallorca el llegirem a la Setmana del Llibre en Català de Palma. Serà el nostre homenatge a la llibertat: la que defensam a Turquia, a Catalunya, i allà on es vegi trepitjada pel poder.
