Gairebé mig segle després de la seva primera edició, torna a publicar-se 'Els carnissers', de Guillem Frontera. La casa editora és la mateixa, que aquesta vegada ha optat per incloure la novel·la en una col·lecció adreçada al públic juvenil: Club Editor Jove. Aquests carnissers de portada taronja inclouen un exacte postfaci de Nanda Ramon. Exacte vol dir això: que diu amb paraules precises i ben dites el que convé dir per situar el lector d’avui, el jove però no només el jove, davant la lectura del text.
Som professor de secundària, però no de català. Vull dir que no m’he d’enfrontar al problema de quines lectures triaria per als nostres joves. Sempre he pensat, però, que hauríem de procurar, almenys per a una certa edat, recomanar llibres no específicament 'juvenils', no d’aquells que podrien titular-se 'La Mireia m’ha esborrat del Facebook', 'Temptacions lisèrgiques' o 'Sang als texans'. No: novel·les escrites per adults i pensades per ser llegides per adults, però que poden ser de profit (poden agradar, interessar, ensenyar coses) als joves.
Així, he fet la relectura d’'Els carnissers' tenint al cap aquest públic potencial. A la pàgina 59 hi he trobat un personatge que remuga dels xuetes que han fet doblers i s’han fet socis del Círculo. A la pàgina 147, un altre personatge, amfitrió d’un sopar a la possessió que ha adquirit, se sent temptat de llançar aquest crit ancestral: “Menjau tallades, al·lots, que avui n’hi ha. N’hi ha més que grans d’arròs!”. Això no ho entendran, em deia. I després em contestava que potser no, però que estaria molt bé que ho aprenguessin.
'Els carnissers' és una novel·la d’una notable lucidesa. Com explica Nanda Ramon, Frontera presenta la transmissió de poder entre classes socials de la qual també parlaven Villalonga i Lampedusa, però sense la mentida de la nostàlgia. Ho fa amb una saviesa narrativa sorprenent en un novel·lista de 23 anys. És el mateix novel·lista que ara es permet dir, en un nou pròleg, que le seves pàgines han resultat premonitòries. Els grans canvis de la societat turística, que llavors s’iniciaven, han continuat escrivint arguments de pèrdua, de farsa i d’aculturació. Per als joves que avui la puguin llegir, tota una lliçó d’allò de qui som, d’on venim i cap on anam.
