COM UNA PÀTRIA
Opinió 01/12/2017

Som els ocells que s’han quedat

i
M. à. Llauger
2 min
Som els ocells que s’han quedat

Ha començat la tardor i les oronelles i les falzies, després de passar l’estiu amb nosaltres, han partit. Ens han deixat tots sols davant els rigors de l’hivern. Si no sona gaire dramàtic és perquè els nostres hiverns són poc rigorosos i perquè tampoc no param massa esment a les anades i vingudes de les aus migratòries. Però per a la poeta nord-americana Emily Dickinson (1830-1886), els ocells i els insectes eren una de les poques alegries de la vida, i els hiverns d’Armhest, un poble del Massachusetts de terra endins, eren molt durs, i no només des del punt de vista meteorològic. Per això veure partir els ocells li degué fer pensar en aquest vers meravellós, que transcric amb els guions tan característics de l’autora: “We - are the Birds - that stay”. En la traducció que en fa Marcel Riera al volum ‘Aquesta és la meva carta al món’ (Proa), el vers diu: “Nosaltres som els Ocells que s’han quedat”. Pertany a un poema en què les criatures humanes som ocells que tremolen mentre cerquen les molles que hi pugui haver al voltant de la casa d’un enigmàtic Pagès. La neu, compassiva, permetrà que al final tornem a Casa.

En aquest poema –‘No és Morir el que ens fa tant de mal’– hi ha intensitat i delicadesa, hi ha lleugeresa de to i profunditat en les ressonàncies metafísiques, hi ha amor per la naturalesa i angoixa per la migradesa de la nostra condició. És una bona mostra de la poesia d’Emily Dickinson, impossible de caracteritzar en l’espai d’una columna de diari. Dickinson és una figura mítica de la literatura moderna. Va dur una vida reclosa en un ambient dominat pel protestantisme més purità, va sospirar per amors impossibles i va escriure, va escriure molt: prop de 2.000 poemes, només un grapat dels quals va veure publicats en vida. Una vegada morta, va ser reconeguda com el gran nom, al costat del de Whitman, de la lírica nord-americana del XIX. En català en teníem, fins ara, alguns poemes i algun recull breu. Marcel Riera ens ofereix aquest regal d’una antologia àmplia, de més de 200 poemes. Gaudiu-ne sense presses.

stats