Senyors diputats, senyores diputades, arriba l'hora de tractar l'assumpte en què aquesta comunitat autònoma es juga el dilema que va enunciar el nostre immortal Calderón de la Barca: ser o no ser. Ser o no ser una destinació turística de primera línia mundial, aquesta és la qüestió. Els quatre anys transcorreguts d'ençà el juny de 2015, quan un poti-poti roig i catalanista va ocupar les cadires de la nostra comunitat autònoma, seran coneguts pels historiadors del futur com el Quadrienni Perdut. Per dir-ho en aquest mallorquí que volem estimar sense imposicions, ha estat Can Bum. Per als esforçats emprenedors de l'hoteleria, que són els nostres aliats en el camí de la prosperitat, el Consolat de Mar ha estat un lloc desconsolat: ja veuen, honorables membres de la Cambra, que, a més de ser un president feiner, vull ser un president 'xistós', com ho va ser el gran patriarca que aviat esmentaré.
Un discurs d'investidura és l'ocasió de fer propostes de govern, i és a fer propostes que em vull dedicar ara. El programa que ha rebut la confiança dels ciutadans té punts que són ben coneguts i no farà falta que m'hi estengui: són els que tenen a veure amb la rectificació de les polítiques abominables d'aquests quatre anys. Naturalment, l'ecotaxa serà eliminada amb un decret llei en el qual fa feina, ara mateix, un grup de juristes que el nostre sector hoteler ha tengut la gentilesa de finançar desinteressadament. L'ecotaxa ha estat la gran ignomínia de la legislatura: d'acord amb un estudi de Cook & Stepanov Global Tourism Research Bureau & Strategic Lobbying Council, hem tingut un increment anual del 3% en el nombre de turistes, quan, sense aquesta trava absurda, podria haver estat del 6%.
Ja he dit que vull sotmetre a la Cambra un programa de govern ambiciós en matèria turística. Per això vull presentar ara la meva gran aposta per al futur, que no és altra que el segon aeroport de Mallorca. El segon aeroport ha de ser la porta que permeti l'arribada ordenada del flux de turistes que necessitam per garantir la nostra prosperitat. Londres, París o Nova York tenen dos, tres o quatre aeroports: no podem aspirar al lideratge mundial en turisme mentre seguim fent entrar tots els nostres visitants per allà mateix. Una Mallorca amb dos accessos serà una Mallorca descongestionada, una Mallorca amb una excel·lència que sense dubte tendrà els seus reflexos als comentaris del Trip Advisor, l'únic indicador que ens ha d'importar de veritat.
No es tracta d'una idea improvisada. Un prestigiós equip de professionals ja ha assenyalat una ubicació idònia per a aquesta obra cabdal: l'anomenada Albufera de Mallorca. Vull contestar, abans de rebre-les, les crítiques previsibles dels fonamentalistes de l'ecologia: el projecte comptarà amb tots els estudis d'impacte ambiental, l'arquitectura dels edificis s'adaptarà a l'entorn i es minimitzaran els perjudicis a la biodiversitat. L'arribada a ca nostra en un entorn de la riquesa ornitològica de l'Albufera farà de Mallorca una destinació mundialment coneguda pels amants de l'ecoturisme. Acabats d'aterrar, els nostres visitants veuran, des de la finestreta d'avió, les teringues d'anneretes que segueixen la mamà ànnera per les aigües de la nostra principal zona humida.
Ja els puc anunciar que el finançament no serà cap problema: he aprofitat aquestes setmanes que no hem hagut de dedicar a pactar amb ningú per mantenir converses amb un important grup empresarial xinès que encara no puc revelar. També vull avançar, senyors diputats i senyores diputades, que la proposta inclou una denominació per a l'aeroport. La nova porta serà l'aeroport Gabriel Cañellas: aquesta terra deu un homenatge d'aquesta magnitud al seu polític més assenyalat.
I passem ara al capítol d'aquell sector estratègic que duc i duré sempre al cor: la nostra pagesia, que…
