El cas que els explicaré ha estat qualificat per un polític del PP -en privat, que és on s’amaguen les vergonyes públiques- com el tipus de coses que fan que la gent desconfiï dels polítics. Té raó, però la generalització és injusta: en tot cas hauríem de desconfiar dels polítics que fan el tipus de coses que condueixen a aquests despropòsits.
Primer, els fets. Un treballador autònom que té un petit comerç l’any 2008 es va assabentar d’una línia d’ajudes de fons europeus, convocada pel Govern de les Illes Balears. Va acudir a la conselleria corresponent per assegurar-se que la seva empresa se’n podia beneficiar i en va sortir amb totes les garanties. Va fer la sol·licitud i li fou concedida una ajuda de més de quatre mil euros per renovació de maquinària. Feliç, tu diràs. Tres anys i mig més tard va rebre la visita d’un inspector de la mateixa conselleria. Cap problema: el tècnic va revisar i fotografiar les màquines adquirides, va comprovar que tot s’ajustava a la documentació presentada i als termes de la concessió, i li va dir que tot estava correcte.
Però més tard, havent-se produït el canvi de govern d’Antich a Bauzá -aquest detall, com veurem després, és decisiu-, el nostre petit empresari va rebre un requeriment de la conselleria: li reclamaven de manera fulminant que retornàs tot l’import de la subvenció, amb un recàrrec de més de mil euros per interessos i constrenyiment. L’empresari ha batallat durant mesos per demostrar l’absurditat d’aquesta situació: no és ell qui es va equivocar quan va demanar la subvenció, sinó en tot cas la conselleria quan la hi va concedir, cosa que estaria per veure. I per si no n’hi havia prou amb una vegada, tornem-hi: exigir-li el retorn quatre anys més tard i amb interessos, justament per tardar a formular la reclamació, és delirant.
A més de la via ordinària, l’empresari ha demanat empara al batle del seu poble. És el típic batle del PP que presumeix d’arreglar-ho tot per coneixences personals. A vegades li surt bé, i a vegades no. Amb la immodèstia habitual, el batle li va dir que coneixia la persona que seia darrere la taula on es firmaven aquestes coses, que no es preocupàs, que li ho aclariria tot. Com que no ha fet res, després no s’ha dignat a dir-li res més. L’empresari també ho ha explicat a dos consellers del Consell Insular: li diuen que es tracta d’un tema tècnic, que no hi poden fer res, i s’esforcen per puntualitzar que açò que ha passat no és culpa del seu partit. Segur que no?
Analitzem les circumstàncies, més enllà de l’anècdota. Per què la inspecció ordinària de la conselleria no va detectar cap irregularitat, però més tard l’empresari va rebre un requeriment? És possible que es tracti de la supervisió ordinària de la insitució europea que gestiona els fons FEDER, però si observam la cronologia dels fets i veim que coincideix amb altres casos semblants no relacionats amb fons europeus, tot comença a agafar més sentit: heus aquí els efectes secundaris de les auditories que va encarregar Bauzá a principis d’aquesta legislatura per fiscalitzar els comptes del govern anterior. Durant el segon govern d’Antich (2007-2011) van sortir a la llum tots els escàndols i corrupteles de l’era Matas. Bauzá, arribat al govern, i mogut per un rabiós esperit de venjança, va encarregar unes auditories que tenien un discurs oficial -certificar la transparència de l’administració autonòmica- i una motivació oculta però més real: trobar ossos en el lleu dels antics consellers del Pacte.
És evident que aquest excés de zel fiscalitzador no li ha sortit bé, a Bauzá, perquè les seves auditories no han pogut identificar res que tingués la més mínima semblança amb les endemeses habituals dels seus col·legues durant els quatre anys de l’orgia matista. De tant en tant encara surten intents maldestres per criminalitzar els responsables de l’anterior legislatura, però fins ara tot són vuits i nous i cartes que no lliguen. El que sí van trobar les auditories encarregades per Bauzá van ser errors administratius, falls de procediment, decisions tècniques no malintencionades, però sí equivocades, i que han provocat una allau de resolucions contra empresaris i ciutadans que han de pagar els plats romputs sense tenir-ne cap culpa.
És des d’aquesta perspectiva que hem de llegir els casos, malauradament no aïllats, com el de l’empresari que hem relatat aquí: són els danys col·laterals ocasionats per la dèria fallida de Bauzá per caçar corruptes entre els seus adversaris polítics. Una vegada més, els embolics dels ineptes els acabes pagant tu, estimat conciutadà.
