Cantin papers i mentin pepers

L’excel·lent reportatge a quatre pàgines que l’ARA Balears dedicava diumenge passat al conflicte educatiu donava a entendre que el govern de Bauzá necessita fer algun gest de distensió. La supèrbia del president i la grollera petulància de la consellera Camps han conduït tot el sector educatiu a una tensió mai vista, tan gran que ara ja incomoda fins i tot la gent del seu propi partit. Públicament, amb comptades excepcions, la gent del PP mantenen l’obediència legionària, però en privat cada vegada són més freqüents els comentaris crítics amb l’autisme del trio Bauzá-Camps-Estarellas. No podem saber si aquest malestar arriba fins a l’entorn de Bauzá, o si l’adulació del senyor continua essent la forma habitual de relació dins aquest partit. En qualsevol cas, un diputat popular menorquí va dient que el proper mes de juliol passaran coses, que som a les portes de la resolució definitiva del conflicte. En preparen alguna? Fins a on estan disposats a cedir?

La represa de reunions de la mesa sectorial d’educació s’ha de llegir des d’aquesta perspectiva, i és just reconèixer que els sindicats hi tenen un paper difícil. Si no accepten cap concessió de la Conselleria -estabilitat d’interins, requisits del professorat de llengües estrangeres, etc.-, donen a Joana Maria Camps l’excusa perfecta per fer-se la víctima ofesa i afirmar que són els altres els qui no volen dialogar. Si, per contra, els sindicats arriben a acords, a la consellera i als seus sequaços els faltarà temps per dir que, recuperat el diàleg i amb acords damunt la taula, el conflicte ja està en vies de solució. En fi, els sindicats faran el que trobin que han de fer. Però, en realitat, allò que acabin acceptant o rebutjant no és rellevant per al bessó del conflicte: és com si a un malalt hospitalitzat li volguessin fer creure que la seva curació avança perquè li han canviat els llençols.

Què està disposat a fer el Govern, a més d’intentar donar figues per llanternes? Podrien arxivar els expedients dels directors de Maó, resoldre’ls aquest estiu amb una pena magnànima i piadosa. I què? El mal ja està fet, i l’únic destí d’aquest despropòsit és acabar als tribunals. Tenen alguna carta amagada? No descartem que es reservin l’arma de la dimissió de la consellera: vist des de la seva òptica, la seva immolació seria un darrer i sublim acte de servei per salvar el president. I una persona que ha demostrat reiteradament que no té el més mínim sentit del ridícul, encara trauria pit amb un gest així. Llavors, amb un nou conseller o consellera que fos una persona intel·ligent, educada i dialogant, a Bauzá li quedaria prou temps fins a les eleccions per fer creure que alguna cosa ha canviat i mentrestant, a la manera lampedusiana, assegurar-se que no canviàs res.

En fi, res de tot açò té cap importància, perquè allà on el conflicte està enrocat és en el tema del TIL, el projecte més malgarbat, des de tots els punts de vista, de la història contemporània de l’educació al nostre país. El Govern oblida que allò que ha unit com una pinya tota la comunitat educativa no són els salaris, les condicions de feina o cap altra qüestió d’àmbit laboral, sinó la ferma defensa dels interessos dels nostres alumnes davant una agressió intolerable. I, diguin el que diguin, una vegada més la realitat desmenteix el seu pamflet. Papers canten: els resultats de les proves de diagnòstic realitzades enguany per l’IAQSE a tots els alumnes de 2n d’ESO, publicats aquests dies, no admeten cap altra lectura que no sigui l’òbvia. Jutgin vostès mateixos: al conjunt de Balears, la competència en llengua anglesa és del 52,5%; la competència en castellà, del 68,6%; i la competència en català, del 59,6%. Si comparam aquestes dades amb les proves anteriors, realitzades el 2012, és per agafar-s’hi fort: en anglès, s’ha millorat un 1,2%; en castellà, la millora és espectacular, del 4,9%. Per contra, la competència en català és l’única que retrocedeix: fa dos anys era del 61,9%, 2,3 punts més que en l’actualitat. A Menorca, que el Govern considera territori de missió perquè diuen que és l’illa més catalanitzada, les dades són rotundes: la competència actual en castellà és del 70,6%, superior dos punts a la mitjana balear; en anglès també és superior, per una dècima; però en llengua catalana el retrocés respecte a 2012 és més acusat que al conjunt: s’ha passat d’un 67% a l’actual 64%, 4 punts més avall.

Davant la realitat inapel·lable de les dades de la seva pròpia conselleria, que Bauzá i Camps mantenguin que l’objectiu del TIL és millorar la competència en anglès i castellà de l’alumnat de les Balears, quan sense el TIL ja s’havia produït aquesta millora, i que continuïn amb la croada contra el català en el moment que aquesta és l’única llengua acadèmica que empitjora resultats, faria ganes de riure si no estiguéssim parlant d’una grotesca canallada que posa en risc el futur dels nostres fills. Ja en poden fer, de gestos cap a la galeria, ja en poden donar, de peixet, que mentre la seva actitud sigui lesiva per als interessos dels nostres fills, les camisetes verdes no destenyiran.