OPINIÓ

El Consell de Menorca: un govern o una nosa?

Servidor, menorquí de naixement i residència, sovint ha d’explicar als amics mallorquins que el nostre plat principal en les eleccions autonòmiques no és el Parlament/Govern, sinó el Consell Insular. Dia vint-i-quatre de maig tots els illencs tindrem tres urnes damunt les meses electorals: la de l’Ajuntament, la del Consell i la del Govern. Però si a Mallorca la disputa principal és entre els candidats a la presidència del Govern, a Menorca les energies principals es gasten en la carrera cap a la plaça de la Biosfera, seu del Consell Insular. El Consell és percebut com l’autèntic govern de Menorca, més enllà de si té moltes o poques competències, o de si el finançament per gestionar-les és o no l’adequat. Aquesta percepció i valoració és positiva, encara que té algun dany col·lateral: entre els menorquins hi ha poc interès pel que decideix el Govern autonòmic o pel que s’aprova al Parlament, com si no fóssim directament beneficiats o perjudicats per les seves decisions. Coses de Palma, diu la gent –en tot cas per queixar-se’n.

El quadern de Gadeso del mes d’abril d’enguany, sobre la (des)confiança dels ciutadans de Balears en les institucions, mostra amb tota claredat que Menorca és l’illa que més estima el seu Consell. Segons aquest estudi, a Mallorca molta gent no sap distingir l’acció del Govern de la del Consell Insular, i aquest error de percepció abona la desafecció envers la primera institució de l’illa: sempre segons les dades de Gadeso, a Mallorca tan sols un 7% de les respostes són favorables a donar més competències als consells, mentre que a Menorca els partidaris es disparen fins al 58%. El revers d’aquestes dades és la pregunta sobre si el Govern hauria de recuperar competències, s’entén que ara en mans dels consells: a Menorca només ho volen un 4%, per un 22% a Mallorca. I quan es demana directament si els consells haurien de ser eliminats, per bé que a Mallorca els partidaris són una franca minoria (10%), a resposta dels menorquins és contundent: 0%. Ningú vol que desaparegui el Consell Insular.

Una altra cosa és la valoració que fan els ciutadans de la gestió dels consells durant aquesta legislatura. En el cas de Menorca, històricament la nota que posen els ciutadans a la feina del nostre Consell ha estat sempre molt superior a la que donaven a la gestió del Govern autonòmic. Sempre… fins ara, quan, per primera vegada, la valoració cau en picat. El Consell de Santiago Tadeo continua essent més valorat que el Govern de Bauzá, però obté una ridícula nota del 3,1%, davant el 2,3% de Bauzá. 3,1% és la nota més baixa que mai ha obtingut un equip de govern del Consell Insular en els seus trenta anys d’història.

La pregunta clau d’aquesta caiguda espectacular de la confiança en el Consell és fins a quin punt correspon a la desafecció generalitzada dels ciutadans envers les institucions, la política i els polítics, i en quina mesura es tracta d’una puntuació negativa directa i específica de la mala gestió de l’equip presidit per Santiago Tadeo. Aquí l’estudi de Gadeso no ofereix dades, i per tant només podem parlar d’apreciacions, de sensacions i opinions. Personalment crec que hi ha un poc de cada, i per bé que em resulta impossible quantificar-ho, estic convençut que el disgust per la mala gestió del PP al capdavant del nostre Consell no és anecdòtic ni marginal. El Consell continua essent percebut com la institució de referència pels ciutadans, però la crítica a la seva falta de lideratge, a la paràlisi, burocratització i falta d’iniciativa és general entre la ciutadania activa.

Només un exemple, prou significatiu: des de fa lustres, Menorca sempre havia gestionat programes europeus de protecció ambiental (Life). Gràcies a aquests projectes, el Consell d’una illa declarada Reserva de la Biosfera podia mantenir un equip tècnic que, al temps que gestionava aquestes iniciatives, feia de la protecció ambiental un eix transversal a les polítiques del Consell i, des d’aquí, també dels ajuntaments i la iniciativa social i privada. El patètic balanç d’aquests quatre anys és que el Consell menorquí ha estat incapaç de renovar aquests programes europeus: s’ha quedat sense cap i ha acomiadat tots els tècnics ambientals, que complien amb solvència amb una feina absolutament necessària.

I així, en molts altres àmbits. El resultat és que creix la sensació que el Consell no fa bé la tasca que li correspon, i aquesta percepció, si no es corregeix el rumb, podria ser el preludi d’una desafecció més greu: començar a considerar que el Consell no serveix per a res, que és una nosa, i que per tant en podríem prescindir.

El primer repte dels partits menorquins davant la cita electoral del 24M hauria de ser la reactivació del lideratge del Consell, condició indispensable perquè pugui començar a recuperar la confiança dels ciutadans. Si el Consell no lidera l’estratègia pel futur de Menorca, qui ho farà? Hi som a temps, però no s’hi val a badar.