OPINIÓ

Educació 0-3: l’hora de fer els deures

El passat dimecres 15 de febrer la presidenta del Govern, Francina Armengol, de visita a Menorca, va convocar una trobada amb les entitats ciutadanes de Ciutadella. La gent va respondre amb entusiasme a la seva convidada i va omplir la sala d’actes de l’IES Josep Maria Quadrado.

Supòs que devia ser una sorpresa per a la presidenta que fos un comerciant, representant de Ciutadella Antiga, l’associació comercial del centre històric de Ciutadella, qui tragués el tema de l’Educació Infantil, fent-se ressò de la preocupació existent a Menorca davant el polèmic projecte del Govern per regular les guarderies assistencials. I més gran devia ser la sorpresa quan aquesta intervenció d’un comerciant va suscitar un càlid aplaudiment dins la sala.

Aquesta anècdota és un indicador inequívoc del que diem des de fa mesos: que la unanimitat per la salvaguarda del model menorquí d’Educació Infantil no és només institucional i política, sinó d’ampli abast social. Tothom estima les escoletes i vol que aquest model, construït a còpia de molts d’anys i amb l’esforç sobretot dels ajuntaments, els professionals i les famílies, no sigui posat en perill.

A la reunió amb les entitats hi van intervenir altres persones sobre el mateix tema. En cap cas no es feia una defensa corporativa de cap privilegi. Ben al contrari, el que la gent defensa és una conquesta social de primera magnitud aconseguida amb la suma d’esforços, i demana que aquest model de qualitat d’èxit pugui continuar avançant. Com deia una mare a la mateixa trobada amb la presidenta, la propera etapa és aconseguir que l’escola de qualitat de 0-3 sigui accessible per a tothom, especialment per a les famílies que tenen dificultats econòmiques per dur els seus infants a l’escoleta. El que no podem donar per bo és que els qui no puguin accedir a l’escoleta s’hagin de conformar amb un recurs de sèrie b.

En definitiva, la presidenta va poder tocar amb les mans que aquesta preocupació és un clam social, i és molt lloable que no vagi sortir per la tangent. Ben al contrari, va recollir les qüestions plantejades i es va comprometre a liderar un pacte per l’educació 0-3 que doni resposta a aquestes necessitats.

Just l’endemà d’aquesta trobada, la presidenta Armengol es va reunir a Palma amb els representants dels col·lectius 0-3 de les quatre illes i va ratificar aquest compromís, admetent que les situacions són tan distintes a cada illa que és preferible que siguin els consells insulars els que estableixin una regulació coherent amb aquesta realitat diferenciada.

Properament es debatrà al Parlament una proposició no de llei per demanar al Govern la retirada del polèmic decret i que sigui cada illa la que estableixi la seva pròpia regulació. La coincidència amb el compromís expressat per la presidenta no pot ser més clara. És, idò, una ocasió magnífica perquè el Govern activi els compromisos que inclouen els Acords signats l’estiu del 2015 per tots els partits que donen suport al Govern: la creació de beques de menjador per a la lluita contra la pobresa infantil i l’aprovació d’un Pla de suport a l’Educació Infantil, perquè es puguin crear noves places educatives de 0-3.

És clar que no podem ser ingenus: les dificultats econòmiques que té aquest Govern per fer una inversió ràpida i intensa per a la creació de places educatives de 0-3 són enormes. Qui en té la principal responsabilitat és del govern de l’Estat, que fa anys que no inverteix ni un euro per impulsar l’Educació Infantil, amb la conseqüència que Espanya està a la cua d’Europa en atenció educativa a la primera infància. Però la desídia del govern central no pot ser l’excusa per no fer res. En tot cas, marca el topall de l’exigència: no podem demanar al Govern que faci l’impossible amb uns recursos que no té, però sí que faci el possible amb els recursos que té.

Ja tenim el compromís de la presidenta. Sabem el que volem i com ho hem d’aconseguir. Ara es tracta de començar a fer els deures.

Etiquetes