OPINIÓ

Per un espai comunicatiu en català

El passat dilluns 18 de juny, el ple del Consell Insular de Menorca va aprovar una proposta per instar el Govern de l'Estat a desenvolupar l'espai comunicatiu en llengua catalana.

El grup del PP es va abstenir, i de fet ni tan sols va demanar la paraula per intervenir en el debat. Si M. Rajoy encara fos president, probablement haurien sortit a defensar el seu cap de files a Madrid, però ara que les tornes han canviat supòs que prefereixen ignorar la reivindicació d'un tracte just per a la nostra llengua i els seus parlants. Com menys se'n parli, millor per a ells. Idò bé, per açò escric aquest article. Perquè se'n parli.

La proposta aprovada al Consell de Menorca, com la proposició no de llei que Més per Menorca ha presentat al Parlament de les Illes Balears, recull les consideracions sobre mitjans de comunicació contingudes al document titulat 'Anàlisi del marc normatiu en matèria lingüística a les illes Balears', aprovat pel Consell Social de la Llengua, de les Illes Balears, el passat mes d'octubre.

La conclusió d'aquest document és clara: els mitjans de comunicació públics en llengua catalana tenen una sèrie de barreres de tipus legal i normatiu imposades pel Govern de l'Estat, que els situen en una posició de clara desigualtat i inferioritat respecte dels mitjans que emeten en llengua castellana.

És necessari revertir aquesta dinàmica i avançar cap al desenvolupament d'un espai comunicatiu audiovisual compartit entre tots els territoris de l'Estat que comparteixen el català com a llengua oficial.

La Unió Europea empeny el desenvolupament cultural transfronterer, des de la constatació que les comunitats lingüístiques a Europa no coincideixen amb les fronteres polítiques. El programa Europa Creativa dona suport al desenvolupament de la cooperació i les xarxes de comunicació transfrontereres.

Per açò no té cap sentit que les fronteres culturals i lingüístiques que Europa vol tombar es mantinguin dins els estats membres.

Els entrebancs espanyols a la difusió transfronterera dels mitjans autonòmics en llengua catalana han estat constants, amb independència de l'alternança política al govern de l'Estat. El rebuig continuat a la iniciativa legislativa popular Televisió sense Fronteres és un clar indicador d'aquesta política restrictiva. I no hi ha raons de pes, ni econòmiques ni tècniques, que impedeixin un espai comunicatiu compartit en llengua catalana.

Podíem pensar que el recent canvi al Govern de l'Estat suposaria un canvi també en la política de mitjans de comunicació, però ja tenim la primera decepció: el govern de Pedro Sánchez no facilitarà la reciprocitat dels canals en català, i descarta atorgar un segon múltiplex per fer possibles les emissions de TV3 al País Valencià.

La proposta aprovada pel Consell de Menorca i la que s'ha presentat al Parlament era una bona ocasió perquè el Govern de l'Estat començàs aquesta nova etapa amb una acció útil i significativa. Malauradament, la seva primera decisió és frustrant, perquè és exactament la mateixa que ha mantingut el govern del PP.

Si l'actitud del govern de Pedro Sánchez no canvia, continuarem rebent TV3 a les Illes Balears amb les ínfimes condicions de qualitat actuals, conseqüència de les restriccions imposades per l'Estat en el repartiment de canals de TDT. I encara gràcies que el Govern de les Illes Balears ha fet possible que almenys tinguem el que tenim.

També serà impossible que a les Balears puguem rebre les emissions del nou canal públic valencià, À Punt, perquè la clau de la TDT està en mans del govern central.

El Govern de l'Estat ha de complir les disposicions de la Carta europea en matèria de televisions transfrontereres, i ha d'assegurar la recepció dels mitjans de comunicació en català arreu del territori, la creació de mitjans compartits i la coordinació institucional.

Malgrat la decepció, no llançam la tovallola. Continuarem exigint que el govern central assigni com més aviat millor un nou múltiplex i ampliï l'espai radiofònic a cadascuna de les comunitats autònomes que tenen el català com a llengua cooficial, per fer possible la reciprocitat entre els mitjans audiovisuals públics d'aquests territoris, i que l'emissió es realitzi amb un nivell acceptable de qualitat.

Etiquetes