OPINIÓ

La factura de la mala educació

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que anul·la el tristament famós TIL conté, en les seves disposicions últimes, una frase inquietant: "Tercer. Imposam les costes del judici a l'Administració demandada". Dia vint-i-tres de setembre, quan el TSJB va dictar aquesta sentència, les xarxes socials es van encendre amb la reacció més lògica que es podia esperar: Bauzá i els seus titelles han destrossat la política educativa d'aquest país, i encara haurem de ser els ciutadans, a través dels comptes públics, els qui paguem els plats romputs.

Si vostè és metge i prescindeix d'una prova diagnòstica requerida pels protocols mèdics per procedir amb una operació, li pot caure el pèl; si l'operació va bé no crec que el vénguin a cercar, però... ai si el malalt hi queda! Si és instal·lador de gas i incompleix el reglament professional, i a causa de la seva negligència hi ha una explosió, val més que tengui una bona assegurança, perquè la indemnització que haurà de pagar serà d'uns quants zeros a la dreta. Si és xofer del transport públic i se salta el codi de circulació, més del mateix. I afegesqui vostè aquí els exemples que vulgui: crec que ja ens entenem. En qualsevol d'aquests casos parlarem d'imprudència, professional o temerària, segons la gravetat i les circumstàncies. El Dret Penal defineix la imprudència com l'omissió de la diligència més elemental, i situa la infracció de reglaments com una de les formes més clares i directes pels quals algú pot ser acusat d'imprudent.

En canvi, sembla que si vostè és el màxim responsable d'una conselleria del Govern de les Illes Balears i durant el seu mandat no n'endevina ni una i esguerra tot allò que toca, si és un inú-TIL que en l'exercici de les seves funcions governamentals se salta sistemàticament reglaments i disposicions normatives, i fins i tot si esmicola l'Estatut d'Autonomia amb la màquina de trepitjar, no té cap motiu per haver-se de preocupar: encara que la Justícia el condemni, la reparació dels desperfectes que hagi pogut ocasionar anirà a compte del pressupost de la institució que vostè mateix ha perjudicat. És a dir, a càrrec nostre, dels contribuents. Tal vegada vostè haurà destruït la seva reputació, i no li bastarà donar de baixa el compte de Twitter per fugir de les mirades acusadores dels seus vesins. Però sembla que ningú li tocarà la butxaca, i que els milers d'euros que s'haurà beneficiat mentre feia matx, encara li faran un bon profit.

No caldria fer alguna cosa respecte d'aquest tema? Entenguem-nos: no estic insinuant una regulació preventiva general de l'acció política. Primer perquè la casuística seria interminable, i segon perquè em sembla un bon principi de governança que els representants públics disposin de prou marge d'acció per desenvolupar els compromisos contrets amb la ciutadania a través del programa electoral. No, no suggeresc cap mena de reglamentisme primmirat que, al capdavall, tendria efectes paralitzants. Em referesc únicament als casos de la naturalesa que hem viscut amb el decret del TIL. És a dir, quan d'una manera clara, objectiva i evident, un membre del govern hagi dictat una disposició saltant-se les passes previstes per la legislació de rang superior, amb la intenció expressa de sortejar eventuals obstacles.

En aquests casos, quan es donen aquestes condicions, ja sabem que la Justícia pot actuar, com ho ha fet amb el decret del TIL: l'ha anul·lat justament perquè va burlar el requisit de consultar la UIB en el cas de lleis i normes que afectin la política lingüística. Problemes de forma, diuen Bauzá i els seus sequaços: deixem-ho córrer. Però no basta que la Justícia ho aturi. En cas de condemna, les despeses ocasionades pel procés judicial, i no diguem ja les derivades de recursos a instàncies superiors de la Justícia, ¿no creu vostè que les hauria de pagar el responsable de l'endemesa, i no la institució afectada i perjudicada? A mi, francament, em fa molta vessa haver de pagar la factura de la mala educació de Bauzá, Camps i Estarellas.

Etiquetes