OPINIÓ

De llengua, amor i dolor

Na Marta, una companya del taller d'escriptura que hem fet enguany a l'escola d’adults de Ferreries, es va presentar al sopar de comiat del curs amb un llibre en gallec. Havíem decidit que cadascú duria alguna lectura per compartir. Uns van portar textos d'elaboració pròpia, altres van recórrer a les pàgines d'un autor preferit, i altres van triar lectures que, per algun motiu, tenien relació amb els continguts treballats o les vivències d'aquest grup que hem festejat les lletres durant uns quants mesos.

Na Marta és professora i, com un servidor, ha viscut amb indignació i passió el conflicte a les aules provocat per la mala educació de Bauzá i companyia. El taller d'escriptura, on hem acaronat cada paraula com si fos un tresor fràgil i escàs, era el contrast amb les coses lletges que havíem de viure a l'escola per culpa dels governants indignes que hem patit. Per açò va ser molt escaient que aquell vespre del sopar na Marta triàs el llibre 'Made in Galiza', un recull de relats de l'escriptor gallec Séchu Sende que giren a l'entorn de la paraula en perill: la llengua gallega minoritzada, la diglòssia, i l'abandonament del gallec fins i tot en l'àmbit domèstic. El relat que va compartir duu per títol 'O ladrón de palabras', i comença dient: "Era un país hai moito tempo no que as palabras eran valiosas como o pan ou a auga, como en todos os países do mundo", fins que un dia hi va arribar un home misteriós que, amb arts i manyes, va començar a robar les paraules del poble. Quan na Marta llegia i parlava del lladre, jo me l'imaginava amb la cara de Bauzá.

El llibre de Séchu Sende és tot ell una delícia. Original, sorprenent, fa pensar en el nostre mestre vervíbor de referència, Màrius Serra. Per les pàgines de 'Made in Galiza' hi desfilen un home que arriba a l'oficina d'objectes perduts i demana si pot recuperar la seva llengua, que ha perdut; un emprenedor anomenat Markus Lei que s'ha inventat una fàbrica de paraules per privatitzar-les i convertir-les en negoci; una paraula comuna que explica la seva vida i miracles; una discussió filològica entre la 'nh' portuguesa i la 'ñ' gallega; l'enginyós relat titulat 'Madrith', en què l'autor planteja una sèrie de situacions sociolingüístiques quotidianes en un context de llengua minoritzada… amb la hipòtesi que fos el castellà la llengua minoritzada a la capital d'Espanya; i tampoc hi podia faltar un microrelat: "Eu nunca serei yo".

Els textos de Séchu Sende a vegades fan riure, altres vegades emocionen, altres tenen la gràcia espurnejant d'una ocurrència ben trobada, i altres criden a la resistència de trinxera o a la rebel·lia per salvar la pàtria de les paraules. Llegint 'Made in Galiza' t'arriba tot l'amor i el dolor que el seu autor sent per la seva llengua malmenada. Amb Sende t'adones, i et sap greu pels gallecs, que aquí no estam tan malament, però que hi hauríem pogut arribar si Bauzá se n'hagués sortit.

El canvi inaugurat diumenge passat a les urnes ens ha de fer prendre consciència renovada de l'amenaça real per a la supervivència de la nostra llengua, en condicions de mínima dignitat, que hauria suposat la hipotètica consolidació de barrabassades com el TIL, les lleis de funció pública i de símbols i, en definitiva, tot l'esforç realitzat per terra, mar i aire per un Partit Popular fanatitzat que ha pretès residualitzar la llengua catalana a les Illes Balears fins a convertir-la en un detallet folklòric regional.

Gràcies al nostre poble, que ha parlat, tot açò ara ja és història.

"Nin sequera podo imaxinar como tería sido eu se non decidise que ti formarías parte da miña vida. Tampouco se trata de se tería sido mellor ou peor senón de que sería sinxelamente diferente e é precisamente iso o que me resulta difícil imaxinar: vivir sen ti".