OPINIÓ

Els menorquins no estam deprimits, sinó emprenyats

Ja comença a ser habitual que, en moltes de les seves intervencions, el conseller de Mobilitat del Consell de Menorca, Luis Alejandre, es dediqui a deixar els menorquins com un pedaç brut, culpant-nos de tots els problemes que pateix l'illa. L'entrevista que li va fer aquest diari, publicada a l'edició de diumenge passat, no té pèrdua. Al final de l'entrevista, el periodista recorda a Alejandre les declaracions que va fer a TV3 fa quinze dies, quan va acusar els menorquins de patir una depressió mental col·lectiva. Idò el conseller, en lloc de matisar o intentar treure ferro a aquest desafortunat qualificatiu, va i redobla l'aposta: ja no estam només deprimits, sinó que ens diu vessuts. Afirma textualment que tenim un problema "de voler fer feina", que aquesta és la causa que siguem incapaços de no donar feina als nostres fills, i que això ve d'haver abusat de la subvenció. La solució, diu, és fer una illa on la gent es deixi la pell per tirar endavant.

Depressió mental? Vessa? Dependència de les subvencions? Aquesta és la caricatura que la dreta política i econòmica intenta fer de Menorca i els menorquins des de fa una dècada. Però aquest relat acusador és injust perquè és fals. Alejandre atribueix la paràlisi de l'economia menorquina a un excés de protecció del territori, quan tots recordam que els professionals de la construcció eren els primers que deien, just abans de la crisi, que aquell ritme de creixement era insostenible. Alejandre culpa el Pla Territorial Insular de bloquejar noves iniciatives econòmiques, però el govern insular del qual forma part ha estat incapaç de complir la seva promesa electoral estrella de revisar-lo; en lloc d'això han fet una norma urbanística transitòria que ni garanteix la seguretat jurídica ni dóna, tanmateix, cap dels fruits que se li auguraven, perquè el problema no és de normativa, sinó de falta d’inversió en un context de crisi global. Alejandre té la poca vergonya de culpar els menorquins d'haver-se acostumat a viure de les subvencions, quan tots sabem que el PP es dedica sistemàticament a protegir de manera gens dissimulada els interessos de les empreses amigues, amb concessions multimilionàries per unes poques obres públiques, en lloc d'afavorir la diversificació i la utilització de les inversions públiques per donar noves oportunitats a nous jaciments de producció i ocupació. Subvencions, diu? Per què no dedica una mínima part dels doblers que tira sota les macrorotondes al foment de l'ocupació i a estimular la creació de noves empreses?

No, conseller Alejandre. Els menorquins no estam deprimits, sinó emprenyats. Farts de promeses incomplertes, d'ineficàcia, de fatxenderia quarterera i d'amiguisme. Els qui tenim fills no ens resignam al vostre model de monocultiu turístic de baixa qualitat, justament perquè no volem que l'única manera que tenguin els nostres fills de quedar a viure a Menorca sigui per fer tota la vida de cambrers i de personal de neteja en un hotel de 'tot inclòs'. El vostre model econòmic, conseller, és el model fracassat que ens va portar a l'esclat de la bombolla immobiliària i a la ruptura de l'equilibri entre sectors productius que havia caracteritzat Menorca durant el segle XX. El vostre model, conseller, és el d'una indústria turística controlada pels touroperadors i per empreses dirigides des de fora de Menorca sense gens d'interès en el progrés de l'illa. ¿Diu vostè que vol una illa on la gent es deixi la pell per tirar endavant? Demani vostè com ho fan els treballadors de la majoria d'activitats econòmiques de l'illa, els autònoms, els qui tenen una botiga, els petits empresaris de serveis que amb prou feines treuen un petit benefici de cap a cap d'any. Digui'ls que s'han de matar a fer feina, com si no ho fessin des de fa anys.

Ja ho sabem, conseller, que la famosa "via menorquina del creixement" està esgotada. Però la via de sortida no és el vostre campi qui pugui, perquè en aquesta pesquera salvatge només els taurons acaben menjant.

En una cosa estam d'acord, conseller: Menorca necessita reinventar-se. Vostè ho ha dit alguna vegada. Però no volem dir ben bé el mateix: al meu entendre, la condició de possibilitat per a qualsevol alternativa passa per treure'ls a vostès del govern de Menorca, perquè no en podem dur més. Si els menorquins cometem la insensatesa de renovar la confiança en un govern del PP, correm el risc no ja d'haver de deixar-nos la pell per tirar endavant, sinó, simplement, de fer-hi la pell.