Tardes més llargues que en altres ciutats similars

El nostre horari d’estiu situa les hores de llum més tard en el rellotge que en altres parts del món

Si finalment s’aboleix el canvi horari hi ha dues possibilitats: la primera és que ens quedem en l’horari d’hivern, el que anomenem GMT+1, que faria que, a partir d’ara, les tardes de primavera i d’estiu no fossin tan llargues. Actualment l’horari d’estiu dura set mesos, i el d’hivern, només cinc. Per tant, instal·lar-nos en l’horari d’hivern modificaria la nostra percepció del dia durant molt bona part de l’any.

Per exemple, al maig el sol es pondria cap a les vuit del vespre, i al voltant de Sant Joan la llum de dia duraria, com a molt, fins a les nou del vespre. Per contra, el sol sortiria abans: la primera llum del dia arribaria abans de les sis del matí -des de mitjans d’abril fins a mitjans d’octubre- i, al voltant del solstici, fins i tot abans de les cinc de la matinada.

En canvi, si finalment l’horari que s’acabés imposant fos el d’estiu -que és el que anomenem GMT+2-, el canvi el notaríem només durant cinc mesos de tardor i hivern. Això voldria dir que al gener el sol no sortiria fins a un quart de deu del matí, però, per contra, la llum de dia s’allargaria sempre fins a aproximadament les set de la tarda. Hi haurà, segur, partidaris dels dos sistemes, però el cert és que si comparem Barcelona amb altres ciutats de latitud similar, aviat queda clar que tenir tardes tan llargues és més aviat una anomalia. En ciutats amb la mateixa durada de dia com Nàpols o Istanbul, la tarda dura entre 50 i 70minuts menys.

Amb Wellington o Cleveland la diferència és de mitja hora. A això cal afegir-hi que, en el context espanyol, Barcelona és a l’est, però Vigo té tardes gairebé una hora més llargues, tot i la durada similar del dia. La diferència respecte a aquestes ciutats és, per tant, encara més gran.

Cas contrari

Els casos més extrems de tardes curtes són el Japó o la Xina, on no hi ha canvi d’hora. A Hokaido, una ciutat on el dia dura el mateix que a Barcelona, les tardes d’estiu tenen més de dues hores menys. El desajust respecte a Vigo és desorbitat: el sol surt i es pon més de tres hores abans. Curiosament, mentre Europa es planteja posar fi al canvi horari, el Japó podria implementar-lo l’any que ve, a les portes dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020. L’objectiu seria aconseguir que proves matinals, com la marató, es fessin amb temperatures més raonables, ja que el fet que el dia comenci molt aviat fa també que la calor forta comenci més d’hora.