MÉTEO

2017, un altre any molt càlid i de pluges escasses

El Prat i l’Observatori de l’Ebre han batut rècords de temperatura

Si ens deixem guiar per la memòria curta, podríem pensar que el 2017 no ha sigut un any especialment càlid. Ho diríem no només perquè l’any s’acabi a l’hivern, sinó també perquè els últims dos mesos ens han portat un fred prematur, al qual últimament no estàvem gens acostumats. Per trobar un desembre tan fred com aquest cal anar fins al 2010, i en alguns casos cal, fins i tot, anar més enrere. En conjunt, però, el 2017 ha tornat a ser un any extremadament càlid a Catalunya.

Segons dades del Meteocat, el 2017 s'ha de qualificar d'any càlid a Catalunya, ja que gairebé a tot el país l'anomalia de temperatura ha superat els 0,5º respecte del període de referència 1961-1990. L'any ha estat especialment càlid al Prepirineu i en alguns punts de la costa i del Prelitoral. A Barcelona, per exemple, l'anomaia s'ha disparat fins als 2º.

Tal com us va avançar l'ARA dissabte passat, l'Observatori de l'Ebre ha registrat l'any més càlid des seus 113 anys d'història, segons ha confirmat avui el Servei Meteorològic de Catalunya.

Segons els càlculs fets per l’ARA a partir de les dades de 17 estacions repartides per tot el territori, la mitjana global del país es quedarà en 14,1º. Se situarà així en el grup dels 5 anys més càlids des que hi ha dades, però quedarà per sota del 2015 i el 2014. Més enllà de l’escalfament global, també preocupa la manca de pluges. Segons dades del Meteocat el 2017 ha plogut menys del que sol fer-ho gairebé a tot Catalunya. Només en alguns punts de la Vall d'Aran, del nord del Pallars i de la Ribagorça les precipitacions han superat la mitjana. En alguns sectors de les Terres de l'Ebre i del Penedès les precipitacions no han arribat ni a la meitat de la mitjana.

El 2017 també ha deixat algunes dades xocants. En desglossem unes quantes.

Rècords al Prat i també a l’Observatori de l’Ebre

Segons dades de l’ARA, la temperatura mitjana del 2017 en dues sèries llargues com les de l’aeroport del Prat i la de l’històric Observatori de l’Ebre no té precedents. Al Prat, els 17,6º d’aquest any superen per una dècima les mitjanes anuals del 2015 i el 2014, i en el cas de l’Observatori de l’Ebre, els 18,8º d’enguany queden també per sobre dels 18,7º d’anys molt càlids com van ser el 2016, el 2014 i el 2011. És important fixar-se en el fet que de tots els precedents d’anys gairebé tan càlids com aquest no n’hi ha cap previ al 2010. La tendència a l’alça de la temperatura és evident.

Dos mesos seguits per sota de la mitjana

Que un mes registri temperatures per sota del que seria habitual és cada cop menys freqüent, però en el tram final del 2017 aquest fet s’ha repetit diverses vegades. Observatoris com el de Lleida i el de Girona han tingut temperatures per sota de la mitjana en 3 dels últims 4 mesos. Segurament, el lector deu recordar que al setembre el fred de tardor va arribar prematurament, i també el novembre i el desembre ens han avançat temperatures d’hivern. Això ha sigut molt poc habitual en els últims anys: l’última vegada que es van ajuntar diversos mesos seguits amb temperatures per sota de la mitjana va ser la primavera del 2013; potser d’aquell any es recordarà la revetlla de Sant Joan amb jersei o jaqueta i un estiu que semblava que no arribaria.

Pluges capritxoses i amb comptagotes

La pluja sempre té un comportament molt més irregular i capritxós que la temperatura, però en línies generals aquest ha sigut un any molt sec. L’Observatori de l’Ebre ha acumulat només 269 l/m 2, la seva dada més baixa des del 1978, en què en van caure 251. Amb dades des del 1920, l’històric observatori de Roquetes només ha vist tres anys més amb menys precipitació que aquest 2017, tots anteriors al 1940. En un any normal hi acostumen a ploure uns 510 l/m 2.

A l’aeroport de Reus, amb dades des del 1950, només hi ha hagut 4 anys en què, com aquest, no s’hagi arribat als 300 l/m 2. L’última vegada que això va passar va ser l’any 2007, el de l’última greu sequera que no es va començar a superar fins al maig del 2008. De mitjana, a Reus hi acostumen a ploure uns 500 l/m 2.

Una sequera que ve de molt lluny

Sens dubte, però, les dades més xocants i més preocupants no són estrictament les d’enguany, sinó la suma dels últims tres anys. Agafant una mica més de perspectiva sobre aquestes mateixes últimes dades, ens trobem que a l’Observatori de l’Ebre entre el 2015 i el 2017 hi han plogut 1.096 l/m 2. En la història de l’observatori, només hi ha una seqüència de tres anys més seca que aquesta: entre el 1978 i el 1980 n’hi van ploure 1.078. A l’aeroport del Prat, aquest serà el sisè any consecutiu en què plou menys del que tocaria. La sequera més greu no es dibuixa agafant les dades del 2017, sinó les dels últims 3 anys, i segons el seguiment que fa el Meteocat de l’estat de la sequera, des del 2015 fins ara la majoria de comarques de Girona i de Barcelona, molts punts de la Catalunya Central i del Prepirineu, i algunes comarques del sud de Catalunya pateixen una situació de “sequera excepcional”.

Etiquetes