El canvi climàtic pot obligar a triar quines platges es mantenen

Una pujada d’un metre del nivell del mar gairebé faria desaparèixer el Delta

S'havia acabat la guerra quan la família Otamendi va emigrar cap al País Valencià buscant bons indrets per dedicar-se a la pesca d’angules. Algú els va dir que al delta de l’Ebre n’hi trobarien moltes, i així va ser que s’hi van instal·lar i hi van fer carrera. Després va venir l’agricultura, i uns quants anys més tard van obrir un xiringuito de camí cap al Far del Fangar. Eren els anys 60 i el mar es veia gairebé un quilòmetre enllà. Avui el mar s’ha menjat tota aquella distància i només la instal·lació d’un conjunt de pedres evita que s’empassi també el que ara és un restaurant.

Els fills d’aquells pescadors van néixer i continuen vivint o treballant al Delta, però la batalla contra el mar i les administracions és cada cop més dura. El Delta és la seva vida, però saben que si no es prenen mesures contundents, en un futur no gaire llunyà podrien convertir-se en una cosa molt similar a refugiats climàtics. Cal deixar clar que, avui dia, el problema més gran del delta de l’Ebre és la reducció de l’aportació de sediments del riu. El control de l’aigua que es fa mitjançant embassaments és el principal responsable que, des de finals dels anys 50 fins ara, la desembocadura del riu hagi reculat gairebé dos quilòmetres, però el canvi climàtic està accelerant aquest procés de regressió i enfonsament del Delta, i en el futur l’accelerarà encara més.

Els deltes són l’element més feble dels sistemes costaners, però l’ús turístic de les platges també pot quedar greument perjudicat per una pujada del nivell del mar durant les pròximes dècades. Un dels experts en aquesta matèria a Catalunya és el doctor Agustín Sánchez-Arcilla, catedràtic d’enginyeria civil i ambiental de la UPC. És un dels autors del capítol sobre sistemes costaners del Tercer Informe Sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, presentat fa pocs mesos.

Segons el doctor Sánchez-Arcilla, si no es fa res per aturar aquest procés, a partir del 2050 hi haurà una fallida de platges: el cost de mantenir-les totes probablement obligarà a escollir, a prioritzar entre elles. Avui la majoria de les nostres platges ja són artificials, és a dir, són platges que no es regeneren de forma natural. Les construccions i actuacions a primera línia fan que el mar ja no les pugui modelar. Les platges més vulnerables són les que estan més urbanitzades i les que tenen darrere infraestructures, com per exemple les de Barcelona o les del Maresme. Les solucions a aquest problema no són clares, i portar sorra a les platges sense afegir-hi res que ajudi a fixar-la és una mala opció. Sánchez-Arcilla admet que a hores d’ara encara no s’ha descobert un bon sistema per fer-ho.

Les previsions

Com passa amb la majoria de previsions, les projeccions sobre el clima del futur tenen la incertesa com a companya inseparable, però les últimes prediccions del grup d’experts internacional sobre el canvi climàtic, l’IPCC, preveu que en un escenari benigne el nivell del mar haurà pujat entre 26 i 55 centímetres a finals de segle. En el pitjor dels escenaris, aquesta pujada seria d’entre 45 i 82 centímetres. Una pujada d’un metre del nivell del mar faria gairebé desaparèixer el delta de l’Ebre. Els últims informes de l’IPCC han augmentat la preocupació per aquest aspecte, ja que s’està observant que la fosa de gel continental pot anar més de pressa del que s’havia calculat anteriorment, i això faria que la pujada del nivell del mar també fos més ràpida. Més enllà de les projeccions, la pujada del nivell del mar ja s’ha mesurat en els últims anys a Catalunya gràcies a la valuosa sèrie de dades de l’observador Josep Pascual, de l’Estartit: en els últims 25 anys ha pujat uns 10 centímetres.