Els pantans, al nivell més baix de l’últim any

BarcelonaQualsevol que trepitgi camps o boscos habitualment ja es deu haver adonat de la sequera que ens afecta des de fa uns mesos. Fins ara les pluges del novembre passat i les nevades de l’hivern havien mantingut els embassaments en un bon nivell tot i la falta de pluja, però un inici de tardor molt sec a la majoria de comarques ha fet que les reserves d’aigua de les conques internes de Catalunya hagin baixat per sota del 54%. És el nivell més baix precisament des del mes d’octubre de l’any passat, quan estaven al 53%. Els embassaments catalans de la conca de l’Ebre tenen un nivell encara una mica més baix, que ronda el 51%, tot i que és prou alt si es té en compte que en conjunt els pantans de la conca de l’Ebre estan al 35%. Aquest és el panorama que impera a la majoria de conques hidrogràfiques de la Península, una sequera que comença a ser greu i que fa que en el conjunt de l’Estat els pantans només estiguin plens en un 33%, molt per sota de la mitjana dels últims 10 anys per aquestes dates (del 49%). La falta d’aigua és greu fins al punt que la ministra d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, ha anunciat aquesta setmana al Senat que si les precipitacions no arriben, el 2018 caldrà començar a fer restriccions en l’ús de l’aigua.

A Catalunya la situació no és greu a hores d’ara, i segons el cap de gestió de recursos hídrics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Enrique Velasco, és impossible que en un termini de 6 mesos s’arribi a una crisi greu com la de la primavera del 2008. Aquella sequera va fer baixar el nivell dels embassaments fins al 20%, però sobretot serà recordada per les pregàries del conseller Francesc Baltasar, que en el moment de més gravetat de l’episodi va admetre que li havia demanat a la Moreneta que fes ploure. L’ACA considera difícil que en els pròxims 6 mesos s’arribi a un nivell d’entre el 40% i el 45%, que obligaria a començar a plantejar-se les primeres restriccions.

L’optimisme de l’ACA es basa en diferents aspectes: d’una banda el paper que juguen actualment les dessaladores, unes infraestructures que poden arribar a aportar un 20% del consum diari d’aigua i, per tant, faciliten que els embassaments es buidin més lentament. De l’altra, segons l’ACA, també hi juga un paper important l’ús més responsable de l’aigua que fan tant els usuaris domèstics com els pagesos. La crisi del 2008 va obligar a adoptar un seguit de bons costums que poc o molt s’han anat mantenint.

Aquestes són dades generals de les conques internes de Catalunya, però a nivell més local els problemes podrien arribar més aviat. El pantà de Boadella, a l’Alt Empordà, està només al 39% de capacitat, però tot i així l’ACA no té previst activar cap escenari d’alerta de manera imminent a la zona, vist que els mesos de l’any amb un consum més alt a la regió ja han passat. Embassaments com el de Siurana i el de Riudecanyes estan encara a nivells més baixos, al 13% i al 22%, respectivament. L’absència de pluja ha fet que poblacions com Falset, que s’abasteixen bàsicament de pous, ja hagin tingut greus problemes per tenir aigua durant els últims mesos.

Segons Enrique Velasco, les reserves d’aigua no només són baixes per la falta de pluja, sinó també per un altre inconvenient: últimament del total de pluja que cau n’arriba menys als embassaments. Aquest fenomen s’ha detectat sobretot a la capçalera del Ter, i es deu especialment al fet que l’augment de massa boscosa fa que el sòl es quedi més part de l’aigua que cau i, per tant, en baixi menys pel riu. També l’augment de la temperatura dels últims anys fa que se n’evapori més. La suma dels tres factors va fer que la setmana passada el cabal del Ter a Ripoll baixés a un mínim històric dels últims 30 anys per a un mes d’octubre: només 2 metres cúbics d’aigua per segon.

Cada cop plou menys a l’estiu

Els climatòlegs del Meteocat fa temps que estudien una tendència que podria estar afavorint que durant la tardor els embassaments tinguin poca aigua: a l’estiu cada cop plou menys. La tendència és clara i es manifesta amb dades tan impactants com aquesta: 27 dels últims 32 estius han sigut més secs del normal a l’Observatori Fabra de Barcelona. Aquesta tendència és més marcada a les comarques centrals i del sud que no pas al Pirineu, però també en sèries de dades com la de Campdevànol, al Ripollès, entre el 1950 i el 2016 s’ha observat una disminució d’un 5% de la pluja a l’estiu. Si tanquem l’objectiu en els últims 6 mesos la falta de pluges és molt més evident. Segons el Meteocat la sequera de l’últim mig any es pot considerar “extrema” en àmbits com el Penedès, l’Anoia i les Terres de l’Ebre, i és “forta” a la majoria de comarques de l’est. Els mapes del temps tampoc permeten gaire optimisme.