La primera nit tropical arriba abans a Suècia que a Barcelona

BarcelonaHa sigut una primavera plujosa, una primavera molt europea a Catalunya. La calor que no ha fet aquí l’han patit al nord d’Europa: Suècia ha tingut amb diferència el mes de maig més calorós des que hi ha registres. Enguany s’ha produït un fet excepcional: la primera nit tropical ha arribat abans a Suècia que a Barcelona. El dia 3 de juny l’illa de Vinga, al costat de Göteborg, va registrar una temperatura mínima de 20,1º, per sobre del llindar de 20º que es considera nit tropical. Un rècord. Al centre de Barcelona la primera nit tropical va arribar el dia 10. Comparant les dades històriques d’aquest observatori de Suècia amb les de l’aeroport del Prat hem pogut saber que no és la primera vegada que ha passat, però que és un fet realment estrany: només el 1973 i el 2007 s’havia produït una situació semblant.

I no només això. Aquell mateix diumenge 3 de juny la calorada va disparar el termòmetre fins als 30,2º al centre d’Estocolm on, amb dades des del 1961, mai abans hi havia hagut una temperatura de 30º tan prematura. Mentrestant, a l’observatori de l’Escola d’Enginyeria Agrària de Lleida enguany el termòmetre encara no ha passat d’aquest llindar. L’altre observatori de la ciutat, el de la Bordeta, sí que va arribar als 30,7º el 23 de maig. Amb dades del 1961, només el 1982 s’havia arribat abans als 30º a l’oest de Lleida que al centre d’Estocolm. El canvi climàtic ha anat avançant el primer dia de 30º a Ponent: als anys 70 es produïa de mitjana cap a l’1 de juny, mentre que l’última dècada s’ha avançat fins al voltant del 10 de maig.

Temperatura mitjana més alta

El primer dia amb 30º no deixa de ser una dada anecdòtica, ¿però què passa si ens mirem les mitjanes mensuals? Tot i que el maig ha tingut temperatures rècord al nord d’Europa, a Barcelona encara hi ha hagut més de 2º graus més de mitjana que a Estocolm. De fet, només una vegada des del 1961 s’ha donat el cas que un mes hagi sigut més càlid a Estocolm que a Barcelona. Va passar curiosament el juny del 1992, el mes previ a l’inici dels Jocs Olímpics de Barcelona.

També comparant les dades de pluja es pot comprovar que aquesta primavera s’han invertit els papers a Europa. Des de principis d’any fins al 10 de juny a Estocolm i a Barcelona hi ha hagut el mateix nombre de dies amb precipitació, 38, res a veure amb el que sol ser habitual. Tampoc això és habitual, només un cop en gairebé 70 anys hi ha hagut una primera part de l’any amb més dies de pluja a Barcelona que a Estocolm, el 1996.

En contra del que pugui semblar, al cap de l’any de mitjana a Barcelona hi cauen 40 l/m2 més que a la capital sueca, tot i que hi plogui molts menys dies. A Barcelona, des de l’any 1961, hi ha hagut 112 dies en què hagi plogut 50 l/m2 o més en un sol dia, i a Estocolm només 3. Però si ens fixem en la regularitat de la pluja, s’inverteix la balança. A Estocolm en un 36% dels mesos hi ha hagut com a mínim 10 dies de pluja, mentre que a Barcelona això només s’ha donat en un 4% dels mesos des del 1961.

Primavera de pluja extraordinària

Ha sigut la primavera més plujosa dels últims 69 anys en com a mínim 4 observatoris del Pirineu i el Prepirineu. Segons dades del Meteocat, a Viella, a Tremp, al Pont de Suert i a Oliana no hi ha constància d’una primavera amb més precipitacions. La pluja ha sigut clarament superior a la normal a la majoria de comarques, fins al punt que els embassaments de les conques internes de Catalunya han passat d’estar al 44% a finals de gener a acostar-se avui al 92%. Per cert, aquest any Barcelona ja ha tingut 19 dies de pluja en cap de setmana, i en tot el 2017 n’hi va haver 17.