Que difícil és demostrar l'evidència

La vida, quan es contempla des d'una perspectiva social, pressuposa conseqüències molt distintes, per fets semblants, que quan es contempla des d'una perspectiva judicial. Ho podrem veure clarament amb el cas Bárcenas. Moltes, moltíssimes de les coses que ha explicat Bárcenas en les seves darreres declaracions davant el jutge Ruz són inqüestionablement certes, socialment irrefutables i definitivament condemnatòries. Rajoy no se'n podrà sortir i, molt probablement, ja no es podrà tornar a presentar a unes eleccions futures.

És exactament el mateix que va passar a Felipe González amb el cas dels GAL. El Bárcenas del PSOE va ser el subcomissari José Amedo: "Demostraré que Felipe González és la X dels GAL". Ho recorden? Les investigacions periodístiques, en particular la intensa labor de Pedro J., les declaracions d'Amedo i l'odi profund de Garzón al PSOE i a Felipe González varen soscavar de tal manera la imatge de González que es va produir una rotunda condemna social i, fins i tot, la seva desaparició definitiva de la política; però no aconseguiren, ni tan sols, asseure'l a la banqueta dels acusats, per molt que eren poquíssims els que dubtaven de qui era qui ocupava la ics a l'organigrama dels GAL. De la mateixa manera que avui són molt pocs els que dubten que el PP, durant tots aquests anys als quals es refereix Bárcenas, s'hagi finançat il·legalment. Al cap i a la fi, són els mateixos que encara tenen al cap el cas Filesa, o el cas Naseiro, o el cas Roldán, o el cas Mariano Rubio, o el cas Juan Guerra, o el cas dels ERO d'Andalusia, o, per fer-ne un resum més sintètic, allò dels 800 càrrecs públics i polítics imputats per casos de corrupció que, segons el llibre de María Ángeles López de Celi, hi ha actualment a tot Espanya.

Tot plegat permet pensar que el PP i el senyor Rajoy no són més que una derivada d'un model de comportament tan estès i tan comú que, a més de matar qualsevol sorpresa, deslegitima i obliga a contextualitzar moltes de les crítiques que avui estan rebent Rajoy i els seus seguidors. Allò de González, ben en contra de la voluntat i promeses d'Amedo, va acabar amb la seva declaració com a testimoni i, finalment, amb la seva exculpació. A Bárcenas, probablement, li passarà el mateix que li que va passar a Amedo. Ell pensa que té proves irrefutables de la responsabilitat de Rajoy i d'altres membres destacats del PP en la trama de corrupció i finançament il·legal del partit al govern, però aquestes proves són solament irrefutables des d'un punt de vista social i mediàtic, i, molt probablement, indiscutibles per una immensa majoria de l'opinió pública, però no suficients pels jutjadors que, en aquest cas, haurien de ser els membres del Tribunal Suprem. Que és el que, en definitiva, va succeir en el cas del GAL.

El concepte d'irrefutabilitat dins l'esquema del pensament judicial és molt distint del mateix concepte dins el món mediàtic i de l'opinió pública. I també perquè, quan les cúpules dels poders de l'Estat convergeixen amb alguna qüestió transcendental per alguna de les parts, sempre hi ha algú que té la delicadesa de recordar que molt del camí que han recorregut durant una tram llarg de les seves vides, fins a situar-se a la part més alta de la piràmide social, l'han fet plegats.

Per això, a Rajoy i al seu entorn més pròxim, no els acaba de preocupar Bárcenas. Perquè, a més a més, ho pensin per uns instants, quina seria l'alternativa? Aquesta és una altra de les capes de protecció de Rajoy: l'oposició, ara per ara, és un factor de risc zero. I si del que es tracta és de triar entre el caos moral i el caos polític, la decisió no és tan evident. És inqüestionable que el mal social i el mal mediàtic ja estan fets, però les conseqüències finals no seran ni les que voldria Rubalcaba, ni les que voldria Esperanza Aguirre, ni les que voldria Aznar, si és que se salva de la llista de rebots. Ni les que voldria Bárcenas. Ni tampoc les que ha dissenyat Pedro J. El futur immediat de Rajoy depèn molt més dels resultats de l'economia que de les declaracions de Bárcenas.

Jo, fixant-m'hi el millor que he sabut, no he trobat cap motiu que ens pugui fer pensar que el final del cas Bárcenas pugui ser diferent del cas Amedo. I aquest, em sembla, és el que amaguen els missatges i les declaracions de Rajoy, afegit al principi immemorial de: qui dies passa anys empeny. I, entretant, Bárcenas, el pobre, a la presó. Fent memòria.