Misc 18/12/2013

El 'Plan' d'empreses i drets humans

i
Miquel Carrillo
4 min

Fa pocs dies va venir a dinar a casa un amic que en sis anys de cooperant a Bolívia ha vist com les empreses espanyoles desembarcaven en el que és un dels dos o tres països més pobres d'Amèrica. "Si fins i tot van a Bolívia, un es fa una idea de quin panorama tenim aquí, nano", em va dir el fill pròdig retornat. Efectivament, Bolívia no és ni Xile ni Colòmbia, però ja s'hi val tot. ¿Imaginen que la gestió de residus urbans a l'àrea metropolitana de La Paz o Cochabamba té potencial de negoci? "Parlem-ne", diuen alguns. La recerca de mercats alternatius per les empreses és segurament una de les poques vies per capejar una crisi que ja sembla tan eterna com aquells xàfecs al Macondo de García Márquez. La internacionalització més enllà de les fronteres de la UE es va iniciar amb el procés de globalització i s'ha accelerat dramàticament amb la crisi: es tracta de sortir o morir, ras i curt.

Com tot a la vida, si es fa bé no hauria de suposar cap problema. Però no sempre és així, hi ha qui vol fer trampes, i els impactes que es generen quan es juga des d'una posició de poder poden ser greus, sobretot per a les poblacions locals i per als individus més desprotegits. De fet, l'estat espanyol no té els mecanismes adients per controlar les seves empreses, igual que altres països a la UE. Com a conseqüència de l'aprovació dels Principis Rectors de les Nacions Unides i la seva aprovació per la Comissió de Drets Humans, la Comissió Europea va demanar als estats al llarg de l'any 2013 un Pla Nacional d'Empreses i Drets Humans que traslladés i adaptés aquests principis als marcs legals nacionals. L'Oficina de Drets Humans, dependent d'Afers Exteriors, està impulsant la creació del nostre Plan, en línia amb el que estableix l'Estratègia de la UE per a 2011-2014 sobre Responsabilitat Social Empresarial, mitjançant un procés transparent i obert a tots els actors implicats, sector empresarial, societat civil i administracions públiques.

Fins aquí, tot bé: bona oportunitat per posar-se al dia, ni que fos per obligació del cosí de Zumosol. La qüestió és que participatiu no significa el mateix aquí que a Brussel·les. Les rondes de converses i d'aportacions de comentaris i observacions han estat d'aquelles de fer-se la foto i prou. Els esborranys arribaven el dia abans de cada reunió (encara te'l podies mirar al metro o a l'AVE, de camí), i d'una versió a la següent podien caure aportacions prèviament acceptades; al cap i a la fi, amb les deficiències d'aquest procés és evident que alguna de les exigències bàsiques d'aquesta societat civil tan poc escoltada havia de caure. El Plan és, a punt de tancar-se, un compendi de bones intencions i de mesures a futur, sense cap garantia que es portin a la pràctica, sense pressupost ni calendaris. Totes les mesures estan fetes des del principi de la voluntarietat de les empreses.

A moltes organitzacions ens sembla que sense una legislació que permeti judicialitzar les violacions dels drets humans per part d'empreses amb seu a l'Estat, dins i fora del seu territori, tot aquest procés és pràcticament inútil i contraproduent, atès que permet tancar la carpeta i deixar-la aparentment resolta de cara a l'opinió pública. No n'hi ha prou amb el "s'estudiaran mesures judicials". Exigim un compromís perquè aquestes mesures judicials siguin desenvolupades. No siguem hipòcrites i babaus confiant-ho tot a la bona voluntat d'unes empreses que a hores d'ara estan immerses en una competència ferotge.

Gràcies a una legislació centenària que ho permet, Chevron ha estat jutjada als EUA per les seves males pràctiques a l'Equador, igual que la Shell a Holanda per les seves violacions a Nigèria durant les darreres dècades. Estendre i protegir estàndards ambientals, laborals i polítics propis arreu del món hauria de ser la política de la UE i els seus estats, o a la llarga serà difícil mantenir-los a casa nostra mateix. Si algú a Guatemala creu que Gas Natural, Hidralia o les seves filials locals han violat els seus drets, hauria de poder posar una denúncia, ser escoltat per un jutge, aportar proves i accedir als nivells de justícia del país d'on procedeix l'empresa promotora. Això no agrada a les grans multinacionals, evidentment, i és el que marca en aquest moment l'agenda real del govern central, mentre enllesteix el Plan.

Si encara pensem que això és un impediment per a la internacionalització i que cal fer els ulls grossos per salvar les nostres empreses, no anem bé.

Des de la societat civil seguirem avisant que, si els drets humans i la seva defensa no es mantenen vigents per a tots i a tot arreu, el desenvolupament serà efímer i insostenible. Haurien de demanar-ho fins i tot les empreses, sobretot les petites i mitjanes, que no tenen tant de punch als còctels de les ambaixades, perquè s'hi juguen que es doni una imatge o una altra com a país inversor, i perquè les violacions acostumen a venir dels grans capitals. En el fons, estarien fent el pitjor dels negocis.

stats