Matar el Zika a canonades

Fins a mitjans de la dècada dels 60, el paludisme, també anomenat malària, no va ser totalment eradicat de Catalunya. Sembla inconcebible que la zona que hi ha des del càmping La Ballena Alegre fins a Port Ginesta, passant per l’aeroport internacional per on arriba a Barcelona mig món a veure les últimes novetats internacionals en mòbils i gadgets de tota mena, fos territori endèmic del mosquit anòfel. Sembla que n’hàgim de parlar només per comptabilitzar nens africans morts per minut o per sentir-nos bé pensant que hi aportem el nostre granet de sorra a través d’aquella ONG o l’altra. De fet, ara ens mirem la platja del càmping i el port encastat a les primeres roques del Garraf patint per una altra causa. Però us enrecordeu de quan picaven els mosquits?

Ara ens mirem el mar i les onades calculant fins on arribaran quan es posi en marxa això del canvi climàtic. Està bé, era cert, no passa res, Mariano, ningú tria els cosins que té. Ho has d’admetre, i a més hi ha molts espanyols (catalans inclosos, òbviament) que ja han entès que aquest ritme de vida no pot ser i que la reunió de París del desembre, per pobra en resultats que fos, era un senyal ben evident que al final tindrà conseqüències. Mirem les aigües, recuperem la trigonometria de BUP i pensem que tampoc ens ve d’uns 10 metres menys de platja. O potser seran 20 metres. ¿Vols dir que no hi haurà lloc per a xiringuitos, llavors? ¿Ni partits de vòlei? Els havia quedat bé aquest cop el passeig marítim, oi?

Al final ja ens ho farem. Ja inventaran alguna cosa, com allò del DDT amb què el Baix Llobregat es va desempallegar de la malària. Que no diuen que d’aquí pocs mesos hi haurà vacuna per a això del Zika, igual que la van trobar per a l’Ebola?

El que potser no diu la televisió és que la malaltia que amenaça de convertir-se en una nova pandèmia té molt a veure amb les alteracions que el canvi climàtic està provocant a l’Amèrica Llatina, amb el pitjor Niño dels últims 35 anys. En realitat, res de nou, la pesta negra ha anat assolant Europa al ritme de les alteracions climàtiques a les estepes de l’Àsia Central, on habiten les rates i puces que fan de reserva natural i vector de transmissió de la Yersinia pestis que la provoca.

Tampoc diu potser que, de retruc, està afectant més les persones i comunitats més vulnerables, que encara no tenen assegurat el subministrament d’aigua potable i el sanejament bàsic, i que conviuen amb bassals i carrers inundats, o amb dipòsits de tota mena per poder beure i rentar-se cada dia a casa seva, on viu l’ Aedes aegypti, el mosquit que transmet el dengue, una altra malaltia que també s’acarnissa amb els petits. L’especial risc que implica la suposada relació amb la microcefàlia en nounats colpeja per partida doble les dones, sense dret real a la salut reproductiva i a l’avortament terapèutic, o a simplement triar si volen ser mares i quan. Que s’esperin una miqueta a ser-ho fins que passi l’epidèmia, ja no ve d’aquí, és el que s’està proposant a alguns països de l’Amèrica Llatina.

Per uns quants metres de platja menys no deixarà de venir el turisme, segur, no sigueu alarmistes. D’on sí que continuaran emigrant serà de molts indrets on el cafè i tants altres monocultius es veuran afectats per noves epidèmies per culpa de les fortes variacions de la temperatura o la humitat. Fongs, bacteris i insectes s’encarregaran de fer pujar als trens poblacions senceres per buscar el Nord, i de completar el passatge de caravanes travessant el mar o el desert. Si Amèrica està inundada, l’Àfrica veu perdre les seves collites per la sequera: Etiòpia acaba de gastar-se 300 milions de dòlars per importar el blat que necessita enguany.

Tenim una única, injusta i incompleta foto al cap: el canvi climàtic es menjarà illes i costes senceres. I això, tot i ser catastròfic, no serà el pitjor. El més greu serà que accentuarà totes les nostres desigualtats com a societat global, i sense consolidar drets bàsics com l’alimentació, l’aigua, la salut o l’educació a tot arreu no resistirem ni la gana, ni la set, ni l’opressió, ni la resta de Zikas que poden venir: els virus chikungunya, Lassa, MERS, SARS, Nipah, Hendra , les febres de Crimea-Congo i de la vall del Rift, etc. Seguim pensant que tenim l’invent definitiu a tocar, que la tècnica i les farmacèutiques ens salvaran, que no hi haurà rigor climàtic que pugui amb l’última planta desenvolupada pel nostre enginy. Per què no bastir un gran para-sol en òrbita a l’espai perquè no arribi tanta radiació solar a la Terra?

No ens n’adonem i només ens cuidem del nostre petit món, com si fos un jardí privat, però aviat els mosquits se saltaran totes les tanques i tornaran a picar al Prat. I els volem matar a canonades.