La imprescindible professionalització de la direcció pública

És molt clar el que s’ha de fer: és una qüestió de voluntat i de prioritats

En les properes setmanes, el nou govern de la Generalitat de Catalunya té la responsabilitat de nomenar un nombre important de càrrecs. Una part són polítics (secretaris, directors generals, càrrecs eventuals, etc.), amb un marcat perfil polític i de completa confiança dels consellers corresponents. Ara bé, també s’han de nomenar els càrrecs directius, responsables tècnics d’executar l’acció de govern, que han d’actuar amb criteris d’eficiència, eficàcia i legalitat, i que necessiten la preparació, experiència i capacitat adequada per gestionar organitzacions complexes, col·lectius d’un gran nombre de treballadors i pressupostos de molts milions d’euros.

Des de l’Associació Catalana de Gestió Pública promovem, des de fa anys, un sistema de direcció pública professionalitzada basada en els principis de mèrit i capacitat, agafant com a referència les experiències de les democràcies més avançades. La professionalització de la direcció pública hauria de ser un debat absent d’ideologia en una democràcia madura perquè la implementació d’instruments per assegurar que la responsabilitat de la gestió pública recaigui en les persones més aptes hauria de ser un objectiu compartit, fonamentat en l’interès general.

La direcció pública ocupa un espai intermedi, entre la política i l’administració, que en mans expertes beneficia tothom: els governs, que executen de manera més eficient les polítiques acordades, i la ciutadania, que en rebre uns serveis de més qualitat reforça el reconeixement social de la direcció pública, que –basada en els mèrits i la capacitat– és més atractiva al talent de la societat i incrementa la confiança de la societat en les nostres institucions.

Els informes d’organitzacions internacionals i locals assenyalen la importància cabdal de la direcció pública professional per aconseguir tots aquests objectius. Aquests mateixos estudis demostren, de manera punyent, les conseqüències massa habituals dels nomenaments basats en l’amiguisme i les influències: pèrdua d’oportunitats, ineficiències econòmiques greus i males pràctiques clientelars que poden derivar en casos de corrupció. Tot plegat genera un enorme desencís i malfiança de la ciutadania envers l’administració i la política.

La direcció pública ocupa un espai intermedi, entre la política i l’administració, que en mans expertes beneficia tothom

Tot i la seva importància, a Catalunya no disposem encara d’un norma pròpia que reguli la direcció pública professional. El 2014 el Govern va acordar el pla de reforma de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic. Fruit d’aquests treballs, el 2015 es va aprovar el projecte de llei d’ordenació del sistema de direcció pública professional, que es va trametre al Parlament però, malauradament, la tramitació no ha tingut continuïtat, tot s’ha de dir, per manca d’interès generalitzat dels partits polítics.

Des de la nostra associació ens hem adreçat al nou govern de la Generalitat per encoratjar-lo a impulsar, en aquesta legislatura, una llei de la direcció pública professional prenent com a punt de partida l'excel·lent feina ja feta pel Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració́, pel Consell Assessor per a la Reactivació́ Econòmica i el Creixement, per la Comissió́ d’Experts per a la Reforma de l’Administració́ Pública i per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, entre d’altres. És molt clar el que s’ha de fer: és una qüestió de voluntat i de prioritats.

I també hem demanat que, mentre no disposem d’aquesta llei, els propers nomenaments de personal directiu de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic es designin d’acord amb els principis de mèrit i capacitat i es portin a terme mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i la concurrència, d’acord amb la normativa vigent, que actualment no s’aplica amb caràcter general. Creiem que aquesta decisió seria un pas molt rellevant per avançar en la millora de la transparència, la igualtat d’oportunitats i la selecció meritocràtica dels directius públics. D’aquí un any, després de les properes eleccions municipals, tenim la intenció de traslladar la mateixa petició als governs locals.

Es tracta d'una decisió que no costaria diners, beneficiaria tothom qui defensa el bé comú, milloraria substancialment el bon govern de la gestió del sector públic i suposaria una decisió clara i contundent per enfortir la confiança dels ciutadans en les nostres institucions i, així, reforçar la nostra jove democràcia.