17/11/2012

Catalunya, una trajectòria molt espanyola

3 min

Sembla clar que els espanyols hem esgotat el model polític creat ara fa 35 anys. En aquest context, molts catalans ens plantegem una Catalunya amb "estructures d'estat", per utilitzar la terminologia d'Artur Mas, que permetin la definició d'unes polítiques diferents de les que han estat determinades per l'Estat espanyol. Aquesta perspectiva resulta engrescadora, però no per això hem de deixar de considerar la possibilitat que resultin molt semblants a les del passat i, per evitar-ho, no hi ha res millor que mirar enrere.

El que proposo al lector és que valorem la trajectòria econòmica de Catalunya entre el 1995 i l'actualitat, i que ho fem en el marc de la comparació amb les trajectòries respectives del País Basc i les Balears, que representen, per motius que després aclariré, els models extrems en el mosaic espanyol. El període a considerar no és arbitrari, perquè constitueix un cicle econòmic complet després de la contracció 1992-94: la llarga etapa de creixement 1995-2007 i l'enèrgica contracció iniciada el 2008.

L'any 1995 Catalunya, les Balears i el País Basc partien amb la mateixa renda per càpita, que només era inferior a la de Navarra i Madrid. En aquests 17 anys el País Basc ha seguit una trajectòria que podem denominar intensiva , caracteritzada per un escàs creixement demogràfic (+4%) i un fort creixement de la renda per càpita (20 punts per sobre de la mitjana espanyola), mentre que les Balears han seguit una trajectòria extensiva : fortíssim creixement demogràfic (+45%!) però pobra evolució de la renda (14 punts per sota de l'espanyola). Catalunya ha seguit una trajectòria intermèdia en demografia (+30%) i en renda (3 punts per sota de l'espanyola).

En el context d'una natalitat molt baixa, els creixements demogràfics a què hem fet referència s'han aconseguit a base d'immigració, de manera que els estrangers han passat a representar el 7% de la població basca, el 16% de la catalana i el 22% de la balear. Pel que fa a la renda per càpita, ara és el País Basc qui encapçala la classificació espanyola, mentre que les Balears han caigut a la setena posició, per darrere de la Rioja i l'Aragó.

Ara que el factor que més ens preocupa és l'atur, és interessant constatar que la trajectòria basca és la que ha creat relativament menys llocs de treball (un 32% dels que hi havia el 1995), la balear és la que més (70%), i la catalana és un entremig (41%). Ara bé, aquests creixements no s'han traduït en un comportament simètric de l'atur: el País Basc té menys aturats que el 1995, Catalunya en té un 36% més que aleshores i les Balears gairebé el doble! És a dir, la trajectòria intensiva basca ha reduït l'atur tot i crear relativament pocs llocs de treball, mentre que les Balears n'han creat molts mentre generaven més atur. De fet, avui el País Basc té la taxa d'atur més baixa d'Espanya.

Entre els extrems basc i balear, és curiós constatar que les xifres catalanes de creixement demogràfic, pes de la immigració, evolució de la renda per càpita, creació de llocs de treball i augment de l'atur són extremadament semblants a les del conjunt espanyol, cosa que justifica el títol d'aquest article.

¿En quin sentit el País Basc i les Balears són els extrems del mosaic espanyol i què és el que justifica aquestes trajectòries tan dispars? La resposta és la composició de la producció: el País Basc té, amb Navarra, les taxes d'industrialització més altes d'Espanya, mentre que les Balears té, amb les Canàries, les més baixes. Simètricament, és a les Balears on el pes del turisme és més alt (43% del PIB), mentre que al País Basc és molt baix (5,5%). És significatiu que les dues comunitats que han avançat les Balears en renda per càpita són justament les que, amb Navarra, País Basc i Catalunya, conformen el quintet més industrialitzat d'Espanya.

Alemanya i els països del seu entorn no s'han deixat enganyar mai pels models de creixement que passaven per la desindustrialització. En canvi, els països anglosaxons s'esforcen ara per defensar i potenciar la indústria. Vistes les xifres abans esmentades, sembla clar que l'aposta catalana pel turisme -la de la Barcelona postolímpica, els creuers i Ryaniar, per simplificar- va ser un error. D'ara endavant valdrà més que imitem els bascos.

Per cert, he sentit moltes vegades que cal prendre mesures educatives per combatre l'abandó escolar primerenc. El mal no rau en l'escola, sinó fora: no és casual que el País Basc en tingui l'índex més baix, les Balears el més alt i Catalunya justament el mateix que la mitjana espanyola.

stats