Com Espanya o com Sicília?

"Espero que no se'ns apunti al carro dels Niño Becerra i que, algun dia, com a economista i com a persona, ens ofereixi alternatives perquè les persones puguin sortir de l'atzucac". (Sargantana1 Barcelona)

El meu article de la setmana passada distingia entre les economies que exporten sobretot serveis barats, les que exporten talent excepcional (en forma de serveis cars o productes tecnològicament avançats) i les que exporten productes que exigeixen personal qualificat. Catalunya, com a país industrial, encara forma part del tercer grup, però el fet és que, tot i que la Generalitat està fent esforços per crear una base científica puntera que ens acosti al segon grup, estem evolucionant, de la mà del creixement del turisme i de la desindustrialització, cap al primer. Ara bé, el problema d'aquest grup és que li són d'aplicació les sinistres conclusions que el professor Hans-Werner Sinn feia per a Espanya: un país "l'única possibilitat" del qual és flexibilitzar el mercat de treball perquè els salaris caiguin més i més i "laminar l'estat del benestar privant milions de persones dels seus ajuts socials".

La casualitat va voler que aquell article coincidís amb una entrevista a Gregorio Morán en què pronosticava que "una Catalunya independent estaria més a prop de Sicília que d'Holanda", una predicció molt similar a la que va fer Francesc de Carreras en el sentit que "una Catalunya independent seria una cosa com Sicília, un lloc on hi ha vendettas , corrupció i gangsterisme". La passió cega tant Morán com Carreras. ¿Per què Sicília, precisament? Es tracta d'una comparació desafortunada perquè Sicília no és independent. D'altra banda, aquests autors no parlen del futur de Catalunya si roman dins d'Espanya. Si hem de fer cas al professor Sinn, que és un home també apassionat, però molt més ben documentat, no es tracta d'una alternativa gens atractiva.

Ara bé, un lector em demana que ofereixi alternatives. En aquests casos, l'habitual és que els economistes fem referència a la necessitat de millorar la formació de la població (el capital humà), a l'economia del coneixement i a coses per l'estil. És el que fa, per exemple, César Molinas, a Qué hacer con España , on, després de descriure la seva classe dirigent com el principal obstacle a la prosperitat, considera possible refundar Espanya a base de mesures polítiques, que sintetitza amb la proposta d'un "pla Marshall en recerca, desenvolupament, innovació i emprenedoria".

Aquesta mena de propostes em semblen poc realistes. Ara bé, ¿és possible que Catalunya eviti el destí que ens pronostica el professor Sinn? Penso que sí, però per fer-ho no cal refundar el país, ni, sobretot, inventar res.

Fa vint-i-cinc anys el País Basc estava en una situació desastrosa. Deixant de banda la fractura política -encara violenta-, la seva economia estava devastada per la reconversió de la seva base industrial. Els seus dirigents no van considerar necessari reinventar el país, sinó que es van posar a treballar per reconstruir-lo. Van protegir com van poder els empresaris industrials i, entre altres coses, van crear un conjunt de centres de tecnologia aplicada molt propers a la seva indústria tradicional: la siderúrgia, la màquina-eina, l'automatització dels processos industrials... Confesso haver visitat aquests centres amb el sentiment de superioritat de qui es pensa que ve d'una economia més moderna i més ben orientada. En aquells moments, l'economia catalana era tan productiva com la basca (en termes de PIB per habitant), però la número u era la balear, cosa que semblava indicar que el futur estava en l'oci i en els serveis. Justament Catalunya estava a punt de fer-hi una aposta sensacional amb els Jocs Olímpics de Barcelona.

Els bascos tenien raó i nosaltres no. No sols han recuperat el lideratge en productivitat mentre l'arc mediterrani s'ha enfonsat (la productivitat balear està poc per sobre de la mitjana espanyola!), sinó que tenen una societat més sana. La taxa d'atur és molt més baixa que la nostra i, com que la seva no és una economia de cambrers, el fenomen de l'abandonament escolar prematur té uns nivells europeus, mentre que a Catalunya, i no diguem a les Illes, és dramàtic.

No compto que Espanya pugui ser refundada, però sí que sé que Catalunya pot evitar el sinistre destí que el professor Sinn augura per a Espanya. És qüestió de reconstruir la nostra base industrial, menystenir les activitats que creen llocs de treball barats i apostar només pels projectes que en creen de qualificats. Barcelona World, per cert, no és un d'aquests.