Misc 18/02/2014

Jugant amb foc

i
Miquel Puig
1 min

Franco desconfiava de deure a la comunitat econòmica internacional i va acabar el seu llarg mandat amb un deute públic baixíssim. Els governs de la democràcia, per contra, s’han aprofitat de les bones condicions financeres de què han gaudit i ara han de seguir instruccions sobre com gestionar els recursos.

El deute públic espanyol segueix creixent massa de pressa. ¿Això és preocupant? L’any 2010 dos economistes de Harvard van declarar que la capacitat de creixement dels països queia dramàticament quan el deute superava el llindar del 90%. S’ha demostrat que els seus càlculs no eren prou bons, però els fets són inquietants.

En primer lloc perquè l’estat espanyol s’endeuta amb la banca espanyola, i això significa que drena massa diners que haurien d’anar a les empreses. En segon lloc, perquè ens hem acostumat a uns tipus d’interès molt baixos; el dia que pugin (potser perquè els xinesos deixaran d’estalviar tant) no parlarem de retallades, sinó d’insolvència.

stats