És injust que l'ajustament laboral s'hagi fet fonamentalment amb joves que tenien un contracte eventual. Ara bé, si tots els contractes fossin indefinits -com voldrien els sindicats- les empreses moririen quan els caiguessin les vendes; si tots fossin eventuals -com voldrien les patronals- el repartiment de l'ajust seria més equitatiu, però l'atur no seria més baix. L'autèntica dualitat és entre llocs de treball qualificats i no qualificats. Els empresaris no volen despatxar els qualificats, perquè els seria impossible recuperar-los més endavant; el que volen és ajustar horaris. Els empresaris sí que volen despatxar els treballadors no qualificats, perquè els serà fàcil substituir-los en el futur. El nostre problema no és la legislació laboral, sinó que, de la mà del turisme de masses, estem apostant per un model molt inestable -perquè la construcció ho és-, estacional i de llocs de treball poc qualificats.
