Menorca vol ser com les Canàries

"M'estranya molt que en Miquel Puig hagi obviat [que] si Catalunya recaptés tots els impostos [...] com els bascos, les coses serien ben diferents. M'agradaria que [...] ens contestés [...] per què s'ha 'oblidat' de dir que a nosaltres ens roben i a ells no". Joa_Quim Mataró

En l'article de la setmana passada comparava l'extraordinària millora que ha experimentat l'economia basca amb l'empitjorament de les de l'arc mediterrani, i un lector em va criticar que no fes esment del diferent tracte fiscal que reben aquests territoris. Per respondre a aquesta qüestió ens serà útil fer referència a una informació de l'ARA de l'endemà, segons la qual el Consell de Menorca està promovent la desprotecció de certes parts de l'illa per tal que s'hi pugui edificar, i que l'estudi que ho justifica n'hauria plagiat parcialment un altre de referit a les Canàries.

Les Balears i les Canàries tenen, des del punt de vista econòmic, moltes coses en comú. En primer lloc, es tracta de les dues comunitats autònomes amb més dependència del turisme (el triple que la mitjana espanyola). Des del punt de vista de la producció per càpita, són les dues que han experimentat una caiguda més pronunciada (en relació a la mitjana espanyola) en els darrers vint-i-cinc anys, i han perdut, totes dues, sis posicions: les Balears, que havien arribat a tenir la més alta d'Espanya, ara són la setena, i les Canàries, que estaven per sobre de la mitjana espanyola, ja només ho estan de Múrcia, Castella-la Manxa, Andalusia i Extremadura. Pel que fa a l'atur, es tracta de les dues comunitats on més ha crescut, de manera que si fins aproximadament l'any 2000 la taxa balear estava molt per sota de l'espanyola i la canària una mica per sobre, des d'aleshores la balear s'ha acostat a la mitjana espanyola fins a superar-la i la canària se situa entre les més altes. Finalment, i malgrat aquestes taxes d'atur, es tracta de dues de les tres comunitats (l'altra és Múrcia) que tenen una proporció més alta d'estrangers entre els ocupats.

Aquestes coincidències no són fortuïtes. Existeix un vincle de causalitat entre especialització en turisme de masses, alentiment de la renda per càpita, atur i immigració. La raó és que la major part dels serveis en el turisme de masses són prestats amb personal poc qualificat, molt estacional i barat. Aquesta mena de llocs de treball resulten poc atractius per als joves que han estudiat i, en canvi, ho són molt per als immigrants i per als mals estudiants. D'aquí que en les comunitats especialitzades en el turisme de masses hi hagi molts estrangers treballant, molts autòctons a l'atur i altes taxes d'abandonament escolar prematur (aquestes dues comunitats, juntament amb Andalusia i Múrcia, tenen les més altes d'Europa).

En el cas que ens ocupa, és significatiu que Menorca sigui l'illa de les Balears amb el territori més protegit i sistemàticament hagi tingut la menor taxa d'atur i la major renda per càpita.

En resum, les Balears i les Canàries comparteixen especialització turística, empobriment, empitjorament de l'atur a llarg termini i mediocritat escolar. En canvi, no comparteixen el tractament fiscal que reben per part de l'estat espanyol: les Canàries tenen superàvit fiscal, mentre que les Balears tenen un tractament fiscal extremadament negatiu. Òbviament, el dèficit fiscal balear perjudica el nivell de vida dels seus habitants, però no altera els fets que estem considerant aquí: la productivitat de la seva economia i la seva capacitat per crear llocs de treball per als seus habitants, que vénen determinats tots dos pel model productiu.

Així doncs, el paral·lelisme entre les Balears i les Canàries prova que una cosa és el dèficit fiscal i una altra el deteriorament de la productivitat, l'atur i la mediocritat escolar. Els problemes de l'economia balear (com de la catalana i de la valenciana) són dos: les balances fiscals i el model productiu, i ens equivocaríem si ens penséssim que eliminant el primer se solucionarien les conseqüències del segon.

L'expansió del turisme revaloritza els terrenys i dinamitza temporalment la construcció, però cal prendre consciència dels seus inconvenients en forma d'atur, empobriment, immigració i deteriorament escolar si les coses no es fan bé, és a dir, si s'aposta pel turisme barat. Si el Consell de Menorca pretén revitalitzar l'economia de l'illa inspirant-se en les Canàries, hauria de tenir present que l'experiència de la resta de les Balears i la de les Canàries ens diu que, un cop els propietaris i els constructors han fet el seu negoci, pot ser que el que hi resti sigui una illa amb més problemes que abans.