Misc 14/09/2013

¿Millor el 2014 que el 2016?

i
Miquel Puig
3 min

La setmana passada el president Mas va anunciar que si el govern espanyol no autoritzava o no tolerava la consulta sobre la independència de Catalunya l'any 2014, la seva intenció era esgotar la legislatura i donar a les eleccions del 2016 caràcter plebiscitari sobre aquesta qüestió. En canvi, Carme Forcadell insistia, en finalitzar la Diada, que el plebiscit no pot esperar tres anys. La meva intenció aquí no és donar la raó a l'un o a l'altre, sinó només justificar que queda molta feina per fer abans d'estar preparats per a la votació. La decisió que, d'una manera o altra, els catalans acabarem prenent serà una de les més transcendentals en la història d'aquest país, amb unes conseqüències emocionals i econòmiques importantíssimes, i ha de ser presa d'una manera informada i raonada.

Si Espanya fos un país millor, un any seria suficient per construir, difondre i assimilar la informació rellevant. Així, en el cas del referèndum escocès, el govern britànic està publicant un conjunt de treballs que cobreixen l'impacte que tindria la independència d'Escòcia sobre el seu estatus polític, les finances, l'empresa i la moneda, i que, sense amagar que pretenen decantar la balança en favor del no, són un model de rigor. Per contra, en el cas català les manifestacions de polítics i economistes han estat massa dispars perquè un ciutadà pugui fer-se una idea clara sobre l'impacte econòmic de la independència. Massa polítics unionistes i els seus adlàters serveixen catastrofisme pel broc gros amb un suport argumental prim o senzillament fals. Per la seva banda, la presentació que fan alguns independentistes de l'endemà de la independència tampoc no fa justícia a les grans dificultats que experimentaria el nou estat, perquè la independència no resoldria per si sola cap dels greus problemes que tenim: ni l'atur, ni el deute ni la manca de productivitat.

L'estat espanyol, un cop més, ens està fallant, i això fa que ens calgui temps. És important que el debat sobre les conseqüències econòmiques de la independència sigui serè i documentat. Massa gent encara pensa, o pot pensar, que la independència comportaria la impossibilitat de pagar les pensions, una caiguda brusca del comerç amb la resta d'Espanya o una fugida massiva d'empreses. Massa gent encara pensa, o pot pensar, que la independència comportaria la sortida automàtica de la Unió Europea i l'aïllament de Catalunya. Ens cal temps per explicar que les coses seran difícils per a la Catalunya independent, però menys que per a la Catalunya dependent.

No sols ens cal temps per clarificar l'impacte econòmic de la independència, també per saber en què es concreta la posició de l'estat espanyol. Sánchez-Camacho repeteix incansablement que el govern central farà una oferta de finançament autonòmic "específic" per a Catalunya. Navarro diu que el PSOE concretarà la seva visió d'una Espanya federal. Es tracta de dues manifestacions que potser quedaran en no res, però és important aclarir si això és així o no abans de votar.

Finalment, tenim el tema de la conjuntura econòmica. Em sembla que la demora en la consulta ha provocat preocupació en l'independentisme i alleujament en l'unionisme perquè l'expectativa d'un 2016 en plena recuperació econòmica perjudicaria la primera opció i beneficiaria la segona. Els que pensen així no han entès la situació econòmica en què ens trobem.

És del tot probable que l'any 2016 el PIB estigui creixent, s'estigui creant ocupació i la recaptació fiscal estigui augmentant, i això perquè les empreses exportadores han fet i estan fent un enorme esforç per ser més competitives i per obrir mercats. Ara bé, el 2016 les administracions públiques espanyoles estarien encara més endeutades que ara i continuarien sense marge per reduir impostos o per augmentar despeses: seria més clar que el 2014 que les retallades han vingut per quedar-se i que el nou model de finançament autonòmic no hauria donat gaires alegries als catalans. El 2016 seria més clar que el 2014 que la major part dels aturats no tornaran a treballar perquè la demografia impedeix que la construcció pugui tornar a revifar. El 2016 seria més clar que el 2014 que la reforma de les pensions és fonamentalment un enginyós mecanisme per reduir el poder adquisitiu un 2% cada any perquè així ho exigeix la insuficient productivitat de l'economia espanyola.

En definitiva, el 2016 els catalans sabríem, molt millor que el 2014, com és l'Espanya sobre la qual ens haurem de pronunciar. I tant si és el 2014 com el 2016, si volem fer bé les coses, també hauríem de saber quin projecte tenen per a Catalunya els seus líders.

¿Millor el 2014 que el 2016? Depèn de si abans hem fet la feina.

stats