Publicitat
Publicitat

Pronòstics per a l'any nou

La setmana passada vaig sentir que un economista assidu a les tertúlies radiofòniques pronosticava que l'atur a Catalunya podia arribar aquest any 2013 al milió de persones, i en feia culpable la política de retallades. El primer que vaig pensar és que tal declaració era una irresponsabilitat, i que el seu autor devia ser un keynesià per a qui tot depèn de l'acció del sector públic i que no està d'acord amb l'austeritat imperant. Com que es repeteix el pronòstic que l'atur a Espanya superarà els sis milions, i com que des del punt de vista de l'atur Catalunya ve a ser un 15% d'Espanya, vaig pensar que l'economista en qüestió volia ser més pessimista que tothom.

Després, he sentit que el ministre De Guindos pronosticava que en el quart trimestre del 2013 ja s'estaria començant a crear ocupació, que l'atur es començaria a reduir i que tot seria gràcies a la reforma laboral. El ministre afegia: "Si haguéssim tingut aquesta reforma laboral fa dos o tres anys ens hauríem estalviat un milió d'aturats". Després de tot el que hem sentit en els darrers anys, em va semblar una declaració sense cap solvència pronunciada per qui no té cap més guia que defensar la política dels seus atacant la dels contraris.

Tant una cosa com l'altra m'han portat a reflexionar sobre l'evolució de l'atur l'any vinent. Què m'atreveixo a dir-hi?

D'entrada, que estic d'acord que l'economia aniria millor sense la política de contenció del dèficit -retallant la despesa pública i augmentant els impostos- que estan portant a terme els governs espanyol i català. Una altra qüestió és que això és un exercici purament teòric: cap dels dos governs pot fer altra cosa perquè ningú no està disposat a donar-los crèdit si no equilibren els comptes. En canvi, no estic gens d'acord amb el diagnòstic del ministre: si la reforma laboral s'hagués avançat uns anys tindríem molt aproximadament els mateixos aturats. L'any 2007, en el moment àlgid, Espanya tenia 20,3 milions de treballadors ocupats, i si ara en té tres milions menys és per tres factors: per l'aturada de la construcció, per la caiguda (modesta) del turisme i per les retallades del sector públic. No sé imaginar-me gaires llocs de treball que s'haguessin salvat amb una legislació laboral diferent. Quina empresa constructora o que treballa per al sector de la construcció hauria mantingut els llocs de treball si les obres s'aturen? Quina empresa turística o que treballa per al sector públic els hauria mantingut si els turistes deixen de venir o si els governs deixen de comprar?

Pel que fa a l'atur, ara no tenim tres milions més d'aturats que l'any 2007, sinó quatre. Fonamentalment, la diferència es deu a l'arribada d'un milió de treballadors estrangers atrets per unes oportunitats laborals que, encara que ens sembli increïble, encara hi eren els primers anys de la crisi: què hauria canviat la reforma laboral?

En canvi, he de dir que estic més d'acord amb el pronòstic optimista del ministre que amb el pessimista de l'economista. Sempre és millor no fer pronòstics, però si n'he de fer un, és que l'atur no creixerà gaire. Per què?

Fonamentalment, perquè l'ajustament del sector de la construcció ja deu estar acabant. Espanya, igual que Irlanda, va arribar a tenir més d'un 13% de la força laboral ocupada en la construcció, mentre que la resta dels països europeus se situen entre el 6% i el 7%. Espanya, després de perdre-hi tres de cada cinc treballadors, ja se situa en aquest nivell. Aquest factor, i no cap altre, em sembla que és el determinant en l'evolució de l'atur a curt termini.

D'altra banda, Espanya ha entrat en un cicle econòmic radicalment diferent dels anteriors, que està governat per un canvi demogràfic que es va donar l'any 1975, quan les dones espanyoles van passar a tenir pocs fills. Aquell any hi va haver el nombre màxim de naixements a Espanya, però quinze anys després ja era només un 60% d'aquella xifra. Això vol dir que avui hi ha sis espanyols de vint-i-dos anys per cada deu de trenta-set. Dit d'una altra manera: ara hi ha a Catalunya moltes més persones en edat de sortir del mercat laboral (85.191 de 65 anys) que en edat d'entrar-hi (70.579 de 22 anys). Pel que fa als moviments migratoris, l'any 2011 ja van marxar més emigrants que immigrants van arribar al país, i se suposa que el 2012 i el 2013 la diferència ha estat i serà molt superior.

En aquest nou cicle econòmic només crearan llocs de treball les empreses que venguin a l'exterior (les exportadores i les turístiques), però l'avantatge és que serem menys a repartir.

Riure, malgrat tot