Quants llocs de treball ha creat el turisme?
Sentim amb molta freqüència que el turisme és un dels sectors que millor està resistint la crisi i que ha creat i crea molts llocs de treball. D'aquestes dues premisses les autoritats i l'opinió pública conclouen, amb massa facilitat, que estaríem molt pitjor si no fos pel turisme i que aquesta activitat ha de ser protegida: recordem l'entusiasme amb què el PPC va oposar-se a la introducció de la taxa turística i l'entusiasme amb què les nostres administracions locals faciliten l'expansió del turisme mitjançant la modificació dels usos urbanístics i la concessió de llicències.
¿Està justificat aquest entusiasme? Les xifres no el justifiquen. En síntesi, el que diuen és que el turisme crea llocs de treball però que atrau massa immigrants per ocupar-los. Repassem-les.
Prenguem com a punt de partida l'any 2001; no perquè fos l'últim any de la pesseta, sinó perquè és l'any anterior a l'inici dels desequilibris que ens portarien on som: un any de baixa inflació (2,8%), baix atur (10,6% a Espanya, 8,6% a Catalunya), baix dèficit exterior (4% del PIB) i baix dèficit públic (0,7% del PIB): el moment més dolç de l'economia espanyola.
Aquell any, el nombre de turistes estrangers que van entrar a Espanya va ser de 48,6 milions; deu anys després ha estat de 56,6, un 17% superior. Pel que fa al nombre de treballadors ocupats en els sectors que d'acord amb les recomanacions internacionals s'identifiquen amb el turisme (restauració, hostaleria, transport de viatgers, espectacles, etc.) era d'1,54 milions, un 10% del total. Onze anys després la xifra és d'1,84 milions, amb un guany de 305.000 llocs de treball: un respectable 26% de la totalitat dels llocs de treball creats entre aquestes dates. Ara bé, precisament en aquest període la xifra de treballadors estrangers ocupats en aquestes activitats ha augmentat en 311.000, o sigui el 102% dels llocs de treball creats: a Espanya, el sector turístic ha creat llocs de treball, però només per a immigrants; a l'hora de reduir l'atur, el seu impacte directe ha estat nul.
¿Són diferents les xifres catalanes? Sí i no. Per una banda, el creixement del turisme ha estat encara més gran: gràcies a l'èxit de la Barcelona postolímpica com a destí turístic, als creuers i a Ryanair, la xifra de turistes estrangers ha crescut entre el 2001 i el 2011 un increïble 42%. Ara bé, el balanç laboral és encara pitjor que l'espanyol. No disposem de les dades corresponents a la totalitat de les activitats turístiques, però sí de les que s'identifiquen amb el turisme d'una manera restringida (restauració, hostaleria i agències de viatges): entre el 2001 i el 2011 l'ocupació en aquests sectors ha passat de 176.500 a 225.900, amb un guany de 49.400 llocs de treball, però l'augment dels que són ocupats per immigrants ha estat de 62.000: a Catalunya el sector turístic ha creat menys llocs de treball que immigrants ha atret per ocupar-los.
¿Fan justícia aquestes xifres amb el paper del turisme en la nostra economia? Per ser rigorosos hem d'incorporar a la nostra anàlisi els llocs de treball induïts pel turisme en altres sectors. Quins sectors són afectats pel turisme? A curt termini, la construcció: el creixement del nombre de turistes exigeix més apartaments, més hotels i més infraestructures; aquest impacte va tenir lloc entre el 2001 i el 2007, any en què el nombre de turistes va aconseguir el seu màxim històric. De manera més estable, el turisme indueix ocupació sobretot en el comerç a la menuda i una mica en la resta de sectors (des de la sanitat a la fabricació de gelats). Pel que fa al comerç a la menuda, si bé explica un 20% de la creació de llocs de treball a Espanya entre el 2001 i el 2012, també experimenta el mateix fenomen: el 70% del guany ha estat ocupat per immigrants. En qualsevol cas, l'impacte global de tot aquest conjunt de sectors és molt petit: entre el 2001 i el 2011 el creixement del consum dels estrangers només explica un minúscul augment del 0,21% del PIB català.
Com és possible que la formidable expansió del turisme a Espanya en general i a Catalunya molt particularment no hagi ajudat a combatre l'atur? La resposta és senzilla: les activitats turístiques -incloent-hi el comerç a la menuda- són activitats laborals de baixa qualificació i baixa remuneració. En la primera dècada del segle els espanyols i catalans que s'han incorporat al mercat laboral han estat, com tantes vegades sentim proclamar, "la generació més ben formada de la nostra història": joves que, havent passat per l'institut o per la universitat, aspiraven a més. En definitiva, hem fet una entusiasta aposta pel turisme mentre formàvem els nostres joves per fer una altra cosa. La formidable marea immigratòria i l'atur juvenil, igual que l'abandó escolar primerenc, són conseqüències d'aquest lamentable desajustament.
Per respondre a la pregunta inicial: quants llocs de treball ha creat de debò el turisme? Molt pocs. ¿Estaríem gaire pitjor econòmicament parlant si el turisme no hagués experimentat l'extraordinari creixement dels darrers anys? La resposta, per sorprenent que pugui semblar, no és gens evident. ¿És una bona estratègia per sortir de la crisi seguir insistint en més i més turistes? Difícilment podem concloure que la resposta sigui positiva. En definitiva: estem tan malament perquè una de les poques coses que ens pensem que va bé, no és, ben mirada, tan positiva.
