Què significa haver sortit de la recessió

Aprincipis d'any vaig atrevir-me a escriure ( Pronòstics per a l'any nou , 5-1-13) que "sempre és millor no fer pronòstics, però si n'haig de fer un, és que l'atur no creixerà gaire [al llarg del 2013]". Prèviament, havia explicat que el que em movia a fer-lo era haver escoltat dues prediccions que em semblaven mal fonamentades. La primera, de Gonzalo Bernardos, donava per fet que, com a conseqüència de les retallades de l'any anterior, l'atur català arribaria al milió de persones. La segona, del ministre De Guindos, deia, per contra, que, gràcies a la reforma laboral, Espanya començaria a crear ocupació a partir del quart trimestre del 2013. La publicació de les dades de l'Enquesta de Població Activa corresponents al tercer trimestre ens permet fer una primera valoració d'aquells pronòstics, que haurà de ser confirmada d'aquí tres mesos.

La primera conclusió a què podem arribar és que mirar la realitat a través de les ulleres d'una ideologia (keynesiana en el cas del professor, neoliberal en el del ministre), en comptes d'ajudar a comprendre-la, el que fa és distorsionar-la. El govern català ha insistit en les retallades i, malgrat això, el nombre d'aturats català és ara el mateix (840.400) que fa dotze mesos (840.500). Pel que fa al nombre de llocs de treball a Espanya, és ara significativament inferior (16.823.200) al d'un any enrere (17.320.300), i el mateix De Guindos no pronostica el començament de la seva recuperació -altre cop- fins d'aquí un any.

Amb aquest antecedent, la meva intenció és valorar el fet que les estadístiques acaben de confirmar que "hem sortit de la recessió".

Estar en recessió és un concepte molt tècnic, i significa que durant dos o més trimestres seguits el PIB ha estat caient. Sortir de la recessió no vol dir, doncs, sortir d'enlloc (per exemple, d'un túnel) sinó deixar de caure. Se'ns ha dit que hem sortit de la recessió perquè l'activitat, tant a Catalunya com al conjunt espanyol, no ha estat més baixa el tercer trimestre que l'anterior. Sembla que hem tocat fons. Això ens alegra, lògicament, però ¿què significa de cara a l'ocupació en els propers trimestres?

La veritat és que molt poca cosa. Els economistes parlem de cicles en forma de V, de W o de L, entre d'altres, segons el que passi un cop es toca fons: que l'economia reboti, que reboti per tornar a caure, que no reboti i es quedi a baix... En la crisi precedent (1992-94), l'economia va rebotar, de manera que, després de tres anys destruint ocupació, ens vam posar a crear-ne a gran velocitat. En canvi, en l'anterior (1975-85) havíem encadenat tres recessions i destruït ocupació durant onze anys seguits. Ara estem sortint de la segona recessió , perquè ja vam tenir-ne una altra entre el 2008 i el 2009.

Què passarà a partir d'ara? Per respondre, hem d'entendre que el que està passant està determinat sobretot per la dinàmica de dos sectors. El primer, la construcció. La raó fonamental per la qual hem destruït tants llocs de treball és perquè aquest sector, amb tot el que arrossega, que és molt, va començar a aturar-se a finals del 2007, i si hem tocat fons ha estat fonamentalment perquè ha deixat d'encongir-se. L'any 1995 l'economia va rebotar perquè la construcció es va tornar a posar en marxa, i ho va fer perquè hi havia molts joves en edat d'emancipar-se en relació al nombre d'habitatges buits. Ara no ho farà perquè la situació és la contrària. El segon motiu pel qual hem estat destruint ocupació ha estat perquè les administracions públiques, que havien estat creixent -en termes d'ocupació i de despesa- des de la Transició, han començat a encongir-se a partir del 2010. Aquesta tendència no es revertirà en molt de temps (potser en una generació) perquè el deute que estan acumulant els impedirà de fer-ho.

Avui l'únic sector que està creant ocupació és el turisme, però aquest sector hauria de desenvolupar-se de manera monstruosa per generar prou llocs de treball. En un altre lloc he calculat que per reduir en un terç l'atur ens caldria triplicar la relació que es dóna a França entre el nombre de turistes estrangers i la població. La recuperació de debò de l'ocupació no pot ser sinó liderada per l'exportació. Dissortadament, la majoria de les empreses estan orientades a un mercat espanyol que està deprimit i ho seguirà estant durant molt de temps, conquerir nous mercats és necessàriament lent, i totes han de lluitar, entre altres coses, amb l'inconvenient d'operar amb l'electricitat més cara d'Europa.

En definitiva, la destrucció d'ocupació està acabant, però no crec que tampoc aquest cop De Guindos l'encerti, perquè la sortida de la crisi serà molt lenta.