El cas català és, efectivament, diferent de l'escocès

El govern britànic està publicant una col·lecció d'estudis sobre els efectes que tindria per als escocesos el triomf de l'opció independentista, i no amaga que la seva intenció és demostrar que hi sortirien perdent. Ara acaba de presentar el quart, dedicat a les empreses i l'economia. La seva lectura permet una reconsideració del debat que va tenir lloc entre nosaltres entorn del tema de la permanència o no d'una Catalunya independent dins la Unió Europea (en endavant, UE) i del seu impacte sobre la nostra economia.

Recordem els fets. El primer tret el va efectuar Llanos de Luna a la Cope (7/4/12) en afirmar que la independència comportaria l'exclusió automàtica de la UE, que abans de poder reingressar-hi, suposant que cap estat no ho vetés, haurien de passar uns cinc anys, i que, mentrestant, la consideració d'estat tercer implicaria la imposició d'aranzels sobre les exportacions catalanes, cosa que ens comportaria un empobriment " tremendo ". Posteriorment, García-Margallo va confirmar a les Corts (11/10/12) l'automàtica exclusió de la UE, i va afegir que " fuera de Europa no hay salvación ". Alguns comentaristes catalans van reblar el clau; per exemple, Antoni Zabalza escrivia a La Vanguardia (25/10/12) que "els costos de transició són enormes". Duran i Lleida declarava a Abc Punto Radio (30/10/12) que no volia una Catalunya fora de la Unió Europea, sintetitzant: "Jo no vull que Catalunya sigui com Kosovo". En el debat a tres a 8TV (16/11/12), l'argument principal de Sánchez-Camacho i de Navarro contra el dret a decidir va ser el pronòstic que una Catalunya independent tindria difícil mantenir-se dins la UE a causa del veto espanyol. Finalment, esmentem que, també immediatament abans de les eleccions, l'Instituto de Estudios Económicos (una filial de la CEOE) va fer públics un conjunt d'estudis que concloïen (segons la web del mateix IEE), que " la independencia de Cataluña sometería al país a tres shocks económicos, siendo cualquiera de ellos por separado suficientes para tumbar cualquier economía por próspera que fuera ". Un dels articles, de Clemente Polo, especulava amb una caiguda del 50% del comerç entre Catalunya i Espanya.

En definitiva, els unionistes van utilitzar la por pel broc gros, la qual cosa no ens ha de sorprendre: l'organització que aglutina els esforços per mantenir Escòcia dins del Regne Unit (Better Together) és denominada informalment pels seus propis integrants com a Project Fear (Projecte Por).

Davant aquella allau de calamitats, un nombrós grup d'economistes de diverses tendències vam publicar un article a La Vanguardia (18/11/12) en què afirmàvem que, en el supòsit que Catalunya hagués de mantenir-se fora de la UE durant un període més o menys llarg, "l'únic escenari raonable és el manteniment de l' statu quo : la lliure circulació de béns, persones i capitals", cosa que minimitzaria els costos econòmics de la separació.

Com deia, la lectura de l'informe del govern britànic permet reconsiderar els arguments dels uns i dels altres. El govern britànic afirma que la independència perjudicaria els escocesos, i ho justifica bàsicament de dues maneres. En primer lloc, l'informe no dubta que Escòcia haurà de negociar l'adhesió a la Unió Europea, i tampoc no dubta que la independència implicarà dificultats al comerç entre una part i l'altra de la frontera. Per què? No perquè cregui que les exportacions escoceses seran tractades com les d'un país tercer i gravades amb aranzels, sinó per la complicació de gestió de l'IVA, per la diferència de regulacions (que suposa que tard o d'hora es produiran) i per la necessitat de gestionar tràmits administratius per operar a banda i banda de la frontera. Quin impacte podrien tenir aquestes dificultats? L'única xifra que s'atreveix a apuntar, a tall d'exemple, és la reducció d'un 1% de les exportacions escoceses. En segon lloc, el govern britànic considera que els escocesos deixarien de gaudir d'un espai econòmic que reivindica com a privilegiat. Així, esmenta que el Regne Unit és, segons el Banc Mundial, la setena economia en facilitat per fer negocis, o, segons el World Economic Forum, la 13a en qualitat de les seves institucions.

En resum, el govern britànic no creu que una Escòcia independent experimentés cap empobriment " tremendo ", ni cap shock capaç d'enfonsar-la, sinó la molèstia d'una complicació de tràmits i la pèrdua d'unes institucions envejables.

Com no es cansa de repetir el govern espanyol, el cas català és molt diferent. Entre altres raons perquè, en els índexs abans esmentats, la posició d'Espanya és, respectivament, la 44a (entre el Perú i Colòmbia) i la 48a (entre Portugal i Sri Lanka).