¿Ha mort d'èxit l'actual model de turisme? Reconeguem-ho: no ho estem fent bé
L'aposta que els catalans hem fet pel turisme és fenomenal. L'ocupació del primer quilòmetre de costa amb superfície artificial (42%) és una de les més altes del món, hem organitzat uns costosíssims Jocs Olímpics i rumiem si repetir, hem construït i mantenim obert un circuit de Fórmula 1, hem modificat els usos urbanístics i el caràcter del centre de Barcelona per poder-hi encabir més turistes, hem creat infraestructures públiques (des de recintes firals i congressuals fins a un aeroport a Lleida), hem impulsat la construcció de grans infraestructures privades (abans Port Aventura, ara Barcelona World) i ens promocionem incansablement en els països emissors. Des de la industrialització, Catalunya no havia fet un esforç col·lectiu tan sostingut i de tal intensitat.
Els resultats són espectaculars. El nombre de turistes internacionals arribats a Catalunya ha crescut en un increïble 62% des de començaments de segle. En organització de congressos internacionals i en xifra de creueristes, Barcelona només va per darrere d'unes poques ciutats americanes en el primer cas i d'uns pocs destins caribenys en el segon... En la present situació de crisi generalitzada i atur, que els turistes inundin les botigues i els hotels resulta una benedicció per a milers de petits empresaris en el món de l'hostaleria, la restauració i el comerç, i per als seus empleats.
Tanmateix, una anàlisi freda dels fets no pot sinó concloure que no només no hem organitzat el turisme d'una manera satisfactòria, sinó que el model turístic amenaça el nostre benestar futur. Vegem per què.
El nombre de turistes ha crescut molt i són molts els catalans que en viuen, però el rendiment que n'obtenim col·lectivament és molt baix. Considerem el cas d'Àustria, que també té un sector turístic molt important. Amb un atractiu molt inferior (ni sol ni platja), amb una inversió pública i privada més baixa i amb una saturació de l'espai molt més baixa, els ingressos per turisme són similars als nostres. En conseqüència, els salaris dels treballadors turístics a Àustria són molt superiors als dels seus soferts col·legues catalans. En realitat, la nostra aposta ha estat per un turisme tan barat que la totalitat dels llocs de treball que hem creat han estat ocupats per estrangers (com indiquen les estadístiques d'afiliació a la Seguretat Social referides a activitats estrictament turístiques i al comerç a la menuda, que en depèn). Aquest model de turisme barat i treballador estranger és el que justifica que l'Espanya turística (des de Catalunya fins a les Canàries) hagi evolucionat molt pitjor en termes d'atur i de renda per càpita que l'Espanya cantàbrica (d'Aragó a Galícia). La raó és senzilla: el turisme no ha creat llocs de treball per als catalans, però, en canvi, ha induït una construcció que, un cop finalitzada, ha generat atur. Les xifres són eloqüents: qui ha apostat pel turisme de masses, com Catalunya, està pitjor que qui no ho ha fet. Què ens ha fallat? El que fan bé els austríacs: protegir el territori. No estem malament malgrat el turisme, sinó, en part, a causa del seu monstruós creixement.
Considerem ara el futur.
En primer lloc, cal deixar clar que el turisme no pot treure'ns del forat en què estem perquè els ingressos que genera són insuficients per arrossegar l'economia: si representaven el 5,4% del PIB l'any 2000, l'any passat van representar-ne el 4,9%.
Per sortir del forat ens cal que les nostres empreses exportin més i atraure'n més. Barcelona ja és una ciutat molt atractiva per a nous negocis, segons indiquen les comparatives internacionals, però també indiquen que el seu únic punt fort és la qualitat de vida. En la resta -anglès, accés als mercats, connectivitat, etc.- la posició és molt més feble. Ara bé, és evident que la massificació dels espais públics de Barcelona a base de turisme barat constitueix una amenaça fenomenal per a la seva qualitat de vida. No estem parlant d'estètica sinó d'economia: si continuem preservant la qualitat de vida de les nostres ciutats com hem preservat el paisatge de la nostra costa, és que ens hem begut l'enteniment.
