Misc 11/01/2014

Un pronòstic i un desig per a l'any nou

i
Miquel Puig
3 min

Ara fa un any (5-1-13), em vaig atrevir a pronosticar que l'atur no creixeria gaire al llarg dels dotze mesos següents. Ho vaig fer sobretot perquè m'havien indignat dues prediccions que acabava de sentir: la primera, d'un economista mediàtic, pintava un any apocalíptic; la segona, del ministre De Guindos, afirmava que, gràcies a la reforma laboral, en el quart trimestre del 2013 ja s'estaria creant ocupació. Com és sabut, l'economia espanyola i la catalana n'han continuat destruint, però ja tan lentament que l'atur ha disminuït una mica respecte del de fa un any.

Aquestes dades, pitjors que les que preveia el ministre però molt millors que les de l'economista mediàtic, han suscitat reaccions d'un exagerat optimisme dels estaments oficials i de qui més s'identifica amb l' statu quo. La Vanguardia, per exemple, posava en portada "L'economia aixeca el vol". Se'ns diu que som al final de la crisi i que el 2014 serà "l'any de la recuperació".

El que a mi em diuen les dades no és que l'economia espanyola (o la catalana) estigui aixecant el vol, ni que el 2014 sigui l'any de la recuperació, sinó que l'any 2014, des del punt de vista econòmic, serà molt semblant al 2013.

La raó és que, essencialment, res no ha canviat en els últims dotze mesos. Fa un any, devíem a l'estranger uns 900.000 milions d'euros més que els que la resta del món ens devia a nosaltres. La xifra és ara una mica més gran, cosa que significa que seguim molt endeutats, i per tant amb poca capacitat de tornar a gastar de valent. L'índex de competitivitat que elabora el Banc d'Espanya, i que mesura com evolucionen els nostres preus respecte als de la resta de la Unió Europea, era 101,5 (essent 100 el valor que tenia el 1999) i ara és 102, cosa que significa que la "devaluació interna" no ha estat tan gran com ho hauria estat una devaluació de les d'abans. No és estrany, tenint en compte que els impostos i els preus regulats no han deixat de pujar. Fa un any treballaven a Espanya 16.442.000 persones; ara ho fan 16.357.000. Al llarg del 2013 les administracions públiques han hagut de demanar als bancs 72.000 milions d'euros, els quals, per tant, no s'han pogut destinar a finançar projectes empresarials; s'espera que l'any 2014 els hagin de demanar 65.000 milions.

L'economia no està enlairant-se. Ha deixat de contreure's perquè la construcció s'ha encongit tot el que havia d'encongir-se: hi treballen una tercera part dels que hi treballaven ara fa sis anys. Mentrestant, l'augment de la xifra de turistes ha permès crear alguns (pocs) llocs de treball, tots ells amb contracte rigorosament eventual. Mentrestant, la indústria exportadora segueix guanyant mercats, però encara no prou per crear ocupació.

Les dades reflecteixen estancament, i em temo que si els nostres dirigents les interpreten com un auguri de la immediata millora és perquè no entenen la situació, no tenen cap projecte perquè sortim del forat i confien que les coses tornaran, totes soles, a ser com abans.

Siguem clars, d'aquesta només en podem sortir de dues maneres. La primera, deteriorant més i més les condicions laborals per tornar-nos a convertir en un país amb costos laborals molt baixos dedicat al turisme, a l'exportació de productes de tecnologia baixa i a vendre's el territori perquè ens hi facin construir segones residències. La segona, apostant per l'educació, la ciència, la tecnologia i la competitivitat de les nostres empreses exportadores. No és un camí fàcil ni ràpid, però és segur i no tan difícil: ja tenim una indústria exportadora; ja tenim un sistema educatiu que, sense ser magnífic, obté resultats acceptables; ja tenim centres tecnològics -minúsculs, però dignes-; ja tenim un aparell de recerca força potent; ja gairebé tenim les infraestructures que necessitem; ja tenim uns sindicats i unes organitzacions empresarials que són, essencialment, sensats. No sols això, sinó, com veurem en un proper article, hi ha coses que, a Catalunya, s'estan fent bé.

El meu pronòstic per al 2014 és, doncs, que el PIB i la xifra d'ocupats millorarà molt poc al conjunt espanyol i només una mica més a Catalunya (perquè la indústria exportadora i el turisme hi tenen una importància major). El meu desig per a l'any 2014 és que les forces polítiques que propugnen el sí-sí i el sí-no ens expliquin d'una vegada quin és el seu projecte econòmic perquè l'estat que propugnen tingui una economia que, a diferència de la que hem tingut des de la Transició, sigui capaç de crear llocs de treball decents per als seus ciutadans.

stats