He acceptat participar en un debat sobre la independència de Catalunya. Com que la viabilitat és evident, suposo que discutirem sobre els costos de transició, que alguns preveuen elevadíssims.
Per preparar l’exposició, reviso un document del qual la premsa es va fer ressò fa un parell de setmanes i que el ministre Margallo hauria enviat a totes les ambaixades. Porta per títol Nota interna. Consecuencias económicas de una hipotética independencia de Cataluña, i està datat el 17-2-14.
El document m’ha produït una forta impressió que voldria compartir amb el lector. Com que l’anàlisi completa requeriria un espai de què no disposo, em limitaré a la qüestió a la qual dóna més importància, que és la caiguda del comerç entre Catalunya i Espanya a causa del denominat efecte frontera.
Per entrar en matèria, ens serà útil prèviament donar un cop d’ull al cinquè dels documents que el govern britànic ha publicat sobre la independència d’Escòcia, el setembre de 2013, on analitza aquest assumpte.
El document britànic comença destacant la dependència que té Escòcia del mercat britànic: hi ven l’equivalent al 30% del seu PIB, el doble que a la resta del món. Expressa les dificultats dels arranjaments que persegueixen els líders de l’independentisme, els quals, per tal de no posar obstacles a aquest comerç, aspiren a mantenir Escòcia dins la Unió Europea, dins la lliura esterlina i dins la CTA, que és l’acord que unifica el control de fronteres entre el Regne Unit i Irlanda. Ara bé, a tot nou membre de la UE se li exigeix el compromís d’adoptar l’euro i d’incorporar-se a l’espai Schengen, que és incompatible amb la CTA. Per tant, Escòcia necessitaria negociar amb la UE no sols la incorporació, com Catalunya, sinó també les dues excepcions de què gaudeix el Regne Unit.
Més endavant, el document defineix l’efecte frontera, que no és sinó l’observació empírica que es comercia més dins les fronteres d’un estat que a través d’elles, i això encara que hagin desaparegut els obstacles aranzelaris i administratius. Revisa la bibliografia sobre la matèria i la seva aplicabilitat al tema escocès. Com que en aquest cas es tractaria dels efectes de la instauració d’una nova frontera i no de la persistència dels efectes d’una d’antiga, examina experiències similars, i concretament l’impacte de la descolonització sobre el comerç entre la metròpoli i les excolònies (amb especial atenció al cas Irlanda - Regne Unit) i la separació pacífica entre Txèquia i Eslovàquia (1993). En aquest últim cas, remarca que la separació va coincidir amb la dislocació de les estructures econòmiques socialistes en el seu pas a una economia de mercat obert, amb la devaluació de la corona eslovaca i amb la imposició per part d’Eslovàquia de mesures proteccionistes contra les importacions txeques, la qual cosa fa que la caiguda del comerç no pugui atribuir-se en exclusiva a l’efecte frontera. Finalment, i en un annex, dedica sis pàgines de densa anàlisi formal a modelar l’impacte de l’efecte frontera.
La conclusió que el govern britànic treu de tot això, en un document destinat a convèncer els escocesos que la independència és un error, és que “la frontera reduiria probablement el nivell de renda real de l’economia escocesa en un 4% aproximadament al cap de 30 anys, amb l’efecte manifestant-se progressivament”.
¿Com tracta el mateix assumpte el ministeri de García-Margallo?
Primer, posa de manifest la dependència que té l’economia catalana del mercat espanyol: hi col·loca l’equivalent al 25% del seu PIB, menys que a la resta del món (menor dependència, doncs, que en el cas escocès). Després, esmenta l’enorme caiguda del comerç que va tenir lloc entre Txèquia i Eslovàquia. Per acabar, dóna per bons els resultats de dos estudis de sengles militants de l’antiindependentisme; el primer, de José Luis Feito, prediu que el comerç entre Catalunya i Espanya cauria un 50%, cosa que implicaria una caiguda del PIB del 10%; el segon, de Mikel Buesa, estima que l’efecte frontera produiria una caiguda del PIB català del 15%. Perquè el lector es faci càrrec del que signifiquen aquestes xifres, n’hi ha prou fent notar que la present contracció, iniciada el 2007, ha reduït el PIB en un 7%, aproximadament.
I això és tot. Ni bibliografia internacional, ni discussió de les circumstàncies de l’escissió de Txecoslovàquia, ni models economètrics, ni justificació de les diferències amb els resultats britànics. No satisfet amb això, el document tracta la caiguda prevista com si hagués de tenir lloc no progressivament al llarg d’anys, sinó de cop, instantàniament després de creada la nova frontera. En conclusió: cap esforç per construir un discurs documentat, convincent i seriós.
Tot això en paper d’un ministeri d’un país industrialitzat el govern del qual s’esforça a prestigiar la marca Espanya. Com és possible tanta mediocritat?
