Enlairar-se sense perdre el cap
Miquel Soler ha transformat un Mallorca que ara vol donar continuïtat al bon moment que travessa
PalmaLes tres darreres victòries consecutives que ha encadenat el Mallorca de Miquel Soler han permès una catarsi col·lectiva entre el mallorquinisme. Els triomfs davant Osasuna, Barça B i Saragossa han capgirat l'estat d'ànim de l'afició vermella i li han insuflat una dosi de confiança que li dóna llicència per tornar a somiar en l'ascens. En poques setmanes, el malson del descens que sobrevolava l'equip amb Valeri Karpin a la banqueta ha donat pas a la il·lusió més desbordada.
Una de les causes d'aquesta metamorfosi han estat les incorporacions del mercat d'hivern. L'arribada de Yuste, Joselu, Xisco i Riera han dotat l'equip d'una major solidesa i experiència. Però el canvi no només ha estat motivat pels que no hi eren i el que han aportat. Per exemple, Soler no ha tingut cap mirament a fer seure Marco a la banqueta per tal de fer-li veure que no només pot viure de la seva qualitat.
Tots aquests canvis, conjugats amb la normalitat que ha portat associada l'arribada d'Utz Claassen a la propietat del club, han permès capgirar la situació i tornar a il·lusionar el mallorquinisme, tal com es comprovà en la reobertura de la botiga del Mallorca a la plaça de Cort.
Ja ho diuen, que tot és més senzill quan el vent bufa de cara. Ara, però, arriba la part més complicada de tot l'assumpte: donar continuïtat al bon moment de l'equip sense embogir pel camí. El que és clar és que el Mallorca no guanyarà tots els partits d'aquí a final de temporada per una simple qüestió estadística: no es pot guanyar sempre (i, tot sigui dit, m'agradaria molt haver-me de menjar aquestes paraules). És a dir, que cal transformar aquesta il·lusió en confiança cap a l'equip.
És el que vol Miquel Soler, que l'afició confiï en l'equip. De moment ha aconseguit transformar la desgana en il·lusió. Ara cal fer-la real amb més victòries. És el moment d'enlairar-se, però sense perdre el capet.