Opinió 19/02/2015

Efectivament, Miquel Soler no és Jesucrist

L'entrenador del Mallorca necessita temps perquè l'equip assumeixi les seves directrius, però aquest cada vegada és més just i la paciència comença a escassejar

i
Miquel Ramis
2 min
Soler necessita temps perquè els jugadors assumeixin els conceptes de la seva pissarra. / ISAAC BUJ

PalmaMiquel Soler no és Jesucrist. Efectivament. No us he descobert res amb aquesta afirmació i potser pensau que he perdut els papers. Però no. Ho vénc a dir perquè l'entrenador del Mallorca ha deixat clar que per veure l'equip que té al cap necessita temps per poder treballar. Que els miracles no existeixen.

Aconseguir que l'equip combini, trianguli i tingui recursos per superar les diferents circumstàncies que apareixen durant els partits mitjançant la pilota; que tingui més recursos que la simple pilotada; que sàpiga convertir-se en protagonista, proposi joc i no sempre jugui condicionat pel rival. "No ho aconseguirem com Jesucrist, que va dir: Llàtzer, aixeca't i camina", ha etzibat en la roda de premsa del duel contra l'Osasuna.

Necessita temps per capgirar la idea d'equip que Karpin va treballar durant el mig any que es va asseure a la banqueta vermella i aconseguir que l'equip lluiti per disputar la fase de promoció d'ascens a Primera. Però la pregunta que em ve tot d'una al cap és: hi ha temps a bastament per aconseguir-ho?

Malgrat que m'agradi pensar que les coses sortiran bé, no es pot obviar que el temps per aconseguir el que pretén el Nanu és just. Molt just. Justíssim. A més, per aconseguir el que vol Soler es necessita paciència. I en aquestes altures de campionat és una condició que comença a escassejar.

Els primers símptomes de resignació es comencen a notar en la directiva, la qual veu cada vegada més complicat poder classificar-se per a la promoció. Adaptar-se a la realitat que viu l'equip és primordial i aquesta ens diu que el Mallorca no ha demostrat res que ens permeti pensar que ho podran assolir, de manera que és normal que el pessimisme comenci a sobrevolar els despatxos.

Però aquí radica la bellesa del futbol. Tal com deia Valdano, el futbol és un estat d'ànim, per la qual cosa a partir d'una victòria tot pot transformar-se radicalment. Qui ens diu que l'equip no pugui tenir una ratxa triomfal històrica que li permeti classificar-se per disputar la promoció d'ascens? Ningú.

Sí, és ver que es pot aconseguir, però crec que convé més fer el dipòsit de la paciència més gran perquè, efectivament, Miquel Soler no és Jesucrist.

stats