Qüestió de confiança

La LFP ha augmentat el límit salarial del Mallorca i el club podrà acudir al mercat d'hivern per reforçar-se

Sembla que de mica en mica la canonada de la tranquil·litat a començat a bombejar cap a Son Moix. L'ascens d'Utz Claassen com a nou capitost mallorquinista pareix que s'ha convertit en el lubricant que ha permès llevar el rovell al grifó de la calma en un club que s'havia acostumat a conviure enmig del desgavell.

L'adquisició de la majoria accionarial per part del primer president estranger de la història del Mallorca, un dels protagonistes del caos que es vivia a la planta noble, va suposar el primer esquit de normalitat que va banyar el club en molt de temps. Després d'anys de travetes i traïcions entre els mateixos dirigents, almenys en aquest sentit sí que es podrà parlar de normalitat, perquè, en cas contrari, ja seria un episodi sever d'esquizofrènia.

Hi haurà una sola propietat, una sola manera de fer en el club, i això ja és molt tenint en compte d'on ve el club. Una altra cosa és que Claassen agradi més o menys, però això ja és un altre debat. Així, després d'haver estat un dels actors amb un dels papers més rellevants en la tragicomèdia viscuda als despatxos de Son Moix, l'alemany ara té l'oportunitat de desenvolupar els projectes i la manera de fer que ha predicat durant aquests quatre anys en què ha estat enmig del foc a discreció que assolava el consell d'administració.

El seu mandat ha començat amb una bona notícia per a l'equip. La LFP ha augmentat el límit salarial del club, per la qual cosa el Mallorca podrà acudir al mercat de fitxatges per reforçar-se. No ho tendrà fàcil el director esportiu, Miquel Àngel, perquè els recursos per fitxar són molt limitats, però almenys es podrà intentar la contractació del davanter centre que reclama l'entrenador Valery Karpin, com també donar sortida als efectius que no compten per al rus. Una passa més en la normalitat que ha de guiar un club.

Ara bé, malgrat aquesta aparent normalitat, s'haurà d'esperar al veredicte de l'afició vermella en la primera trobada amb el president Claassen. Si l'afició té confiança en l'alemany i li dóna cert marge de maniobra, la normalitat es podrà continuar fixant a les estructures del club. Claassen podrà demostrar quina vàlua té la seva feina sense els entrebancs d'una batalla pel poder i l'afició el podrà avaluar sense excuses.

La sort de Claassen al capdavant del Mallorca depèn, en bona part, de la confiança que aconsegueixi acumular. Si el mallorquinisme dóna la treva de cortesia dels 100 dies de qualsevol mandatari que arriba al poder, si durant aquest temps l'equip és capaç d'encadenar bons resultats i el club, d'efectuar una gestió seriosa i allunyada de l'enrenou mediàtic, certa normalitat tornarà a regir l'entitat. Es tracta d'una normalitat imprescindible per tornar-se a il·lusionar, imprescindible per optar a l'ascens.