La importància de les formes

El Mallorca comença a recuperar la fisonomia d'un club normal en què el dia a dia esportiu marca l'agenda

El Mallorca comença a recuperar la normalitat d'un club esportiu, aquella situació en la qual l'agenda està marcada per la pilota, pel proper partit, pels reforços que necessita el bloc o pel rendiment que dóna un jugador en una posició que no és l'habitual. En els darrers anys, parlar del que succeïa sobre el verd s'havia convertit en l'excepció.

Una de les tasques que té per fer el nou propietari de l'entitat és reconstruir-la. El desmantellament que ha patit en els darrers anys l'havia deixada en l'esquelet. No hi havia una mínima estructura que evitàs paperots com el que durant bona part de la temporada passada va haver d'aguantar José Luis Oltra, convertit en el portaveu del club. Ningú no donava la cara, ningú no s'atrevia a donar explicacions al mallorquinisme.

Claassen sap de la importància de les formes. El nomenament de Monti Galmés com a vicepresident ho corrobora. Galmés és un mallorquinista d'estadi, dels que gaudeixen a la seva localitat. Aquest es pot considerar el primer encert de l'alemany, conscient de les reticències que podria provocar que només s'envoltàs de persones de la seva confiança però que responguessin a cognoms germànics.

Conscient de la importància de les formes, Claassen ja es va desplaçar amb l'equip a Girona. Ara li toca presentar-se davant l'afició vermella, a Son Moix. Fa dues setmanes no va poder assistir al duel contra l'Albacete a causa de la boira, que va impedir que l'avió que l'havia de dur de retorn des d'Abu Dhabi s'enlairàs, i sap que no pot endarrerir quinze dies més la seva presentació. N'és conscient.

De moment, es respecten les formes. Ara bé, com tothom sap, allò transcendent és el fons i en el fons l'únic que vol el mallorquinisme és tornar a Primera Divisió. Això no depèn de les formes, però sí que hi ajuda saber que cadascú fa el que li toca amb un objectiu que no sigui el benefici propi.