Esports 18/05/2014

Ja no hi creu ningú

i
Miquel Ramis
2 min

Abandonat a la seva sort, el Mallorca va ser incapaç d’imposar-se al Jaén, un rival directe per la permanència, a casa, a Son Moix. Era un dels partits més importants de la història recent d’una entitat que d’aquí a dos anys esdevindrà centenària i l’equip dirigit per Lluís Carreras va fer una passa més cap al precipici. No es va observar cap senyal que permetés aferrar-se a l’esperança. Es va tornar a veure un equip sense convicció, que semblava no ser conscient del que hi havia en joc. De poc va servir l’intent motivador del conseller alemany Utz Claassen amb la seva prima. Una mostra més de l’estat crític, del desgavell en el qual està immers l’entitat vermella.

Quan un equip que lluita per sobreviure és incapaç de mossegar, de treure l’instint, d’oferir algun argument als seus aficionats i guanyar perquè li mantinguin la confiança, es pot començar a preparar per al pitjor. I el pitjor és un descens a la Segona Divisió B que després del que es visqué davant el Jaén sembla el destí inevitable d’un club en què massa coses s’han fet malament.

Els números de Carreras ofereixen una panoràmica esgarrifosa. Amb la d’ahir, els vermells acumulen vuit jornades sense guanyar, en les quals, dels 24 punts que s’han posat en joc, només n’ha aconseguit sumar tres. Tres empats desesperants, perquè jornada rera jornada el discurs és que l’equip continua depenent d’ell mateix. Empats que serveixen de coartada per tornar a reclamar que es mantingui la fe, que l’equip es veu capacitat per assolir l’objectiu. De moment, resten tres jornades per al final de Lliga i és cert que matemàticament el Mallorca depèn d’ell mateix per certificar la permanència. Però la pregunta és lògica: si no s’és capaç de guanyar el Jaén a casa, els vermells podran guanyar el Girona, que també s’hi juga la vida, a Montilivi la setmana que ve?

En aquest discurs, en aquest equip, ja no hi creu ningú. No n’hi ha motius, malgrat que s’entestin a reclamar el suport d’una afició que ahir va preferir el final de Lliga entre el Barça i l’Atlètic de Madrid. La pitjor entrada de la temporada, 5.475 espectadors segons les dades que va facilitar l’entitat, és la demostració més evident de la desesperació que viu el mallorquinisme. Ja ho ha deixat anar. No creu en la possibilitat d’aconseguir la permanència perquè no troba arguments. Tampoc n’hi ofereixen.

L’equip està romput i només queda apel·lar als miracles. A la fe. A intangibles que permetin salvar el curs, però la realitat, allò que es pot observar, diu que no. Esper equivocar-me, però ja no hi creuen.

stats